dimecres, 28 de febrer del 2018

La simbologia del teix

Com ja sabeu, un dels protagonistes d’aquesta història és el monstre. Aquest monstre té un aspecte força particular ja que és una barreja entre arbre i persona. Es podria dir que l’aparença general és d’arbre. Un arbre que pot gesticular i moure’s perquè té cames i braços i comunicar-se a través d’un rostre replet d’arrels, branques i esforça, igual que tot el seu cos/tronc.
L’home/arbre que apareix a la novel·la és concretament un teix. Crec que la tria d’aquest arbre per part de l’autor no és a l’atzar. El teix és un arbre molt verinós i la seva ingesta pot produir la mort. Encara que s'ha descobert que el taxol, que s'extreu de l'escorça del teix, és una substància amb propietats anticanceroses, eficaç contra el càncer d'ovari, pell, mama i còlon. Per tant, el teix és un arbre verinós i curatiu, alhora. Tenint en compte tot això, es podria dir que el teix simbolitza la malaltia de la mare que lluita entre la vida i la mort.
La relació entre el teix i la mare es present dins la novel·la en dues ocasions molt clares. La primera és les constants referencies que la mare fa a en Conor de l’arbre que hi ha just davant de casa seva. És un teix i està al costat d’un cementiri (el teix com a símbol d’esperança de guarir-se i el cementiri que al·ludeix a la mort). La mare li agrada contemplar-lo per la seva bellesa i majestuositat. La segona ocasió on el teix té protagonisme és en un remei que provarà la mare per intentar curar-se, fet a base de teix.
Al llarg de la història, el teix ha sigut objecte de llegendes i històries, degut al seu aspecte bonic i alhora tenebrós. D’aquí també es pot veure la simbologia del teix com a portador relats, tal i com ho veiem en el llibre. El monstre/arbre explica tres històries a en Conor que tenen com a objectiu que en Conor expliqui la seva veritat.



divendres, 23 de febrer del 2018

Última sessió de Un monstre em ve a veure

Ahir varem tenir la darrera sessió del Prohibit Llegir!, on vàrem comentar tot el llibre.
L’aspecte més tractat va ser si el monstre existeix o no en realitat. Una part de vosaltres veu argumentar que el monstre és fruit de la imaginació d’en Conor. El monstre és un personatge que crea la ment d’en Conor per tal de poder fer front al seu dia a dia tan dur. En canvi, l’altra part de vosaltres déieu que el monstre és real, ja que dins de la novel·la hi apareixen molts elements que així ho justifiquen, sobretot, el rastre que sempre deixa el monstre després de cada aparició. Així, Un monstre em ve a veure el considereu un llibre fantàstic.
Un altre tema que vareu plantejar van ser les històries que explica el monstre. Moltes vareu dir que eren històries enganyoses, que tendien a crear-te un judici erroni sobre un personatge concret: «les coses molts cops no semblen el que son». En canvi, també vareu considerar aquestes històries son justes i que son tractades com a contes, on els personatges exemplifiquen trets oposats entre si.
També vareu destacar que el final era una mica previsible i que us vau emocionar.
Per últim, us facilito un enllaç a la revista Faristol on en Joan Portell fa una bona crítica del llibre(https://www.clijcat.cat/faristol/critica/Un-monstre-em-ve-a-veure-)