Nou llibre de Prohibit Llegir!!

 

La simbologia del teix

Com ja sabeu, un dels protagonistes d’aquesta història és el monstre. Aquest monstre té un aspecte força particular ja que és una barreja entre arbre i persona. Es podria dir que l’aparença general és d’arbre. Un arbre que pot gesticular i moure’s perquè té cames i braços i comunicar-se a través d’un rostre replet d’arrels, branques i esforça, igual que tot el seu cos/tronc.

L’home/arbre que apareix a la novel·la és concretament un teix. Crec que la tria d’aquest arbre per part de l’autor no és a l’atzar. El teix és un arbre molt verinós i la seva ingesta pot produir la mort. Encara que s'ha descobert que el taxol, que s'extreu de l'escorça del teix, és una substància amb propietats anticanceroses, eficaç contra el càncer d'ovari, pell, mama i còlon. Per tant, el teix és un arbre verinós i curatiu, alhora. Tenint en compte tot això, es podria dir que el teix simbolitza la malaltia de la mare que lluita entre la vida i la mort.

La relació entre el teix i la mare es present dins la novel·la en dues ocasions molt clares. La primera és les constants referencies que la mare fa a en Conor de l’arbre que hi ha just davant de casa seva. És un teix i està al costat d’un cementiri (el teix com a símbol d’esperança de guarir-se i el cementiri que al·ludeix a la mort). La mare li agrada contemplar-lo per la seva bellesa i majestuositat. La segona ocasió on el teix té protagonisme és en un remei que provarà la mare per intentar curar-se, fet a base de teix.

Al llarg de la història, el teix ha sigut objecte de llegendes i històries, degut al seu aspecte bonic i alhora tenebrós. D’aquí també es pot veure la simbologia del teix com a portador relats, tal i com ho veiem en el llibre. El monstre/arbre explica tres històries a en Conor que tenen com a objectiu que en Conor expliqui la seva veritat.

La música a Els avantatges de ser un marginat. Un recorregut pel món emocional a través del rock.

Una de les principals atraccions de la lectura del llibre Els avantatges de ser un marginat és la quantitat de cites musicals a les que es refereix, que proporcionen una banda sonora en la qual ens podem submergir durant la lectura. En aquest article intentaré descriure els principals temes i donar-vos informació per afegir una experiència addicional a la lectura.

En primer lloc ens trobem amb la cassette pintada a mà que la germana d'en Charlie rebutja. El títol mateix ja fa referència a una cançó "Autumn leaves" de caire melancòlic, que canta Billie Holiday. Ens trobarem més referències a Billie Holiday quan Charlie surt amb Mary Elizabeth més endavant.

La cançó que més agrada a en Charlie quan escolta la cinta és "Asleep" de The Smiths. Aquest tema té un ritme de cançó de bressol i la seva lletra malenconiosa evoca la sensació de desaparèixer, marxar a un altre món, el dels somnis potser. En el film es menciona que pertany al disc "Louder than bombs". Aquest disc és una recopilació de singles de The Smiths de 1987 que en un principi va ser destinada al mercat nord-americà exclusivament. Durant els anys 80, el grup britànic The Smiths va recuperar la tradició perduda de publicar singles i ep's. No era corrent ja que els grups tendien a publicar LP's de llarga daurada i el single era un format abandonat o menyspreat pel seu ús excessivament comercial. De tot això en podem parlar en les properes sessions del club, on us presentaré alguns d'aquests discos en el seu format original.

Una altra cosa interessant dels Smiths és que entre els temes que tracten les seves cançons es troba l'abús infantil i el maltractament animal, temes que pocs grups de l'època s'atrevien a tractar. Alguns exemples poden ser "The hand that rocks the cradle", "Barbarism begins at home" o "Meat is murder". L'ambigüitat sexual o l'homosexualitat també formen part del ideari dels Smiths, per això trobo que la inclusió d'aquest grup a la banda sonora del llibre i el film estan més que justificats. Hem de tenir en compte que si observem l'origen de la majoria dels grups musicals que escolten els personatges, detectem que predominen els grups britànics, que aporten una sensibilitat diferent a la del rock americà oficial de l'època.

The Beatles: 

Blackbird i Dear Prudence pertanyen al disc blanc, "White Album", de The Beatles, publicat el 1968. En el llibre, aquests temes estan recopilats a la cinta "A winter" que Charlie li regala a en Patrick per l'amic invisible, tot just abans de Nadal. També escolten l'àlbum sencer en una escena puntual a casa d'un amic.

És cert que la música dels Beatles és admirada per moltíssimes persones de totes les edats arreu del món, però aquests temes en particular i el White Album en general no van ser els més reconeguts fins els anys 90. Fem una mica de història:

La trajectòria dels Beatles comença a principis dels anys 60; durant els primers anys paeixen les influències del Rock'n'roll americà i les barregen amb elements de música britànica (Skiffle i Beat), creant un estil propi que va influenciar a la seva vegada tota la música pop de la resta de la dècada. Les seves obres culminants daten de mitjans dels 60 ("Rubber soul" "Revolver" i "Sgt. Peppers Lonely Hearts Club Band"). En aquestes obres s'aprecia un toc experimental molt diferent al de la seva primera època, treballant amb èxit les possibilitats que oferia l'estudi de gravació enlloc de preparar temes per tocar en directe. Durant 1967 viatgen a l'India i reben educació musical i espiritual de gurus i músics d'allà i l'apliquen als seus discos. Els músics comencen a discrepar entre ells i agafar camins propis en la seva creativitat. Tot això juntament amb la mort del seu mànager donen pas al White Album, disc que en un principi no va ser tan ben acceptat per aquest aspecte massa "experimental". No obstant això, es va redescobrir per les noves generacions de grups "Indies" o independents, que el van tenir com a referència creativa.

"Something" pertany a un dels darrers àlbums de The Beatles. En Charlie regala a la Sam aquest single en l'amic invisible que fan just abans de Nadal. Es tracta d'una cançó d'amor composada pel George Harrison. De fet va ser el primer tema de Harrison que es va publicar en single (recordem que la majoria dels temes dels Beatles són composats per John Lennon i Paul McCartney). He dit que és una cançó d'amor però, per a qui va ser composada? En un principi, George la va dedicar a la seva esposa Patty Boyd, però en una entrevista a Rolling Stone l'any 1976 declara que "all love is part of a universal love. When you love a woman, it's the God in her that you see" (Tot amor és part d'un amor universal. Quan estimes una dona, és el Déu que hi ha en ella el que veus).

Durant la lectura i sobretot cap al final del llibre ens adonem que l'amor que sent en Charlie per la Sam és un amor platònic. Per tant, el regal que està fent en Charlie és ple d'intenció i justificació per tres bandes:

1: en un principi la cançó es va composar per a una dona real

2: l'autor declara més tard que es va composar pel Déu que hi ha en la dona (platonisme)

3: l'autor realitza una gran tasca al grup però no es dona sortida massiva a les seves composicions fins al final de la trajectòria del grup (denota certa marginalitat, no?)

Bé, aquests temes i d'altres els podrem debatre a la propera sessió del club de lectura. Espero que el tema de la música, tant com les cites literàries i cinematogràfiques del llibre us ampliïn l'experiència lectora. Continuarà...

Us passo un llistat dels temes i grups que surten mencionats al llibre per si voleu fer una audició:

• Autumn leaves (Billie Holiday)

• Asleep (The Smiths) 

• Blackbird (The Beatles) i el White Album

• MLK (U2)

• Landslide (Fleetwood Mac)

• Another brick in the wall Pt.2 (Pink Floyd)

• I’m going home (from The Rocky Horror Picture Show)

• School’s out (Alice Cooper)

• Broken Wing (Mr. Mister)

• The Slits (grup punk femení)

Cançons triades per regalar a en Patrick en format cassette:

Títol: “A winter”

Cara A: 
Cançons de Village People I Blondie 
Smells like teen spirit (Nirvana)

Cara B: 
 Asleep (The Smiths) 
Vapour trail (Ride) 
Scarborough fair (Simon and Garfunkel) 
A whiter shade of pale (Procol Harum) 
Time of no reply (Nick Drake) 
Dear Prudence (The Beatles) 
Gypsy (Suzanne Vega) 
Nights in white satin (Moody Blues) 
 Daydream (Smashing Pumpkins) 
Dusk (Genesis) 
MLK (U2) 
 Blackbird (The Beatles) 
Landslide (Fleetwood Mac) 
Asleep (The Smiths) 

Regals: 

Something (The Beatles) Single 45rpm

Temes de Billie Holiday ;

A la banda sonora del film sonen temes diferents o afegits als del llibre, entre ells "Temptation" de New Order,  "Heroes" de David Bowie,  "Teenage Riot" de Sonic Youth i "Come on Eileen"  de Dexys Midnight Runners.

Ressò del llibre a Internet

Molts cops, per curiositat quant he llegit un llibre, busco pel Google el seu títol per tal de saber que hi ha disponible a la xarxa. Sovint, topes han alguna web o bloc que et sorprèn.

En el cas de Una tarta de manzana llena de esperanza, de totes les adreces web disponibles, aquelles que m’han cridat l’atenció han estat:

Nubede frases
Superfun

Hi ha alguna adreça que us ve degust compartir?

Recomanació

A qui li recomanaries aquest llibre?

I per què?

Una mica d'informació sobre Nova Zelanda

Com ja sabeu, la Meg va a viure uns sis mesos a Nova Zelanda amb la seva família, concretament a Rotarua, prop del llac Rotoiti. La Meg descriu la seva nova llar en el capítol 7. He seleccionat un fragment i ho descriu així:

“Las casas de Rotaura están hechas de madera. De noche crujen y gimen como si estuviesen vivas. Las cisnes del cercano lago Rotoiti no tienen el plumaje blanco resplandeciente, casi azulado, de los cisnes normales. Es negro y brillante, y tienen los picos color rojo sangre. En Nueva Zelanda, la tierra que pisas se comporta de un modo al que crees que nunca te vas a acostumbrar: vibra, aunque la mayor parte de las veces nadie parece fijarse, y en ocasiones hierve y borbotea, y de vez en cuando hasta suelta chorros de agua caliente y turbia.” (pàgina 64)

Bé, doncs què sabem de Nova Zelanda? Segons la Viquidèpida Nova Zelanda “(Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) es situa a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia. Es tracta d'un conjunt d'illes que es troben al llarg del Pacífic Sud tenint una extensió una mica més gran que el Regne Unit. El país es compon de nou illes, sent l'illa del Nord i l'illa del Sud les que tenen més extensió i importància. Ambdues illes es troben tan sols a 32 quilòmetres de distància. En l'illa meridional es troben els Alps Neozelandesos, així com volcans, alguns dels quals encara en activitat, glaceres, llacs creats per explosions volcàniques, termes, fiords, milers de quilòmetres quadrats de boscos, costes de coralls i els seus innombrables rius. Tot això fa de Nova Zelanda un país amb un atractiu natural incomparable, que ofereix zones naturals molt diverses.”

Rotorua ( i no Rotaura, com apareix en el llibre) està situada a la Illa del Nord i és la capital del districte i d’altres pobles propers. El llac Rotoiti, el llac que fa referència la novel·la, és el llac de Rotorua i es va formar a partir del cràter d'un gran volcà de la zona volcànica de Taupo. Ara ja ens hem situat una mica.

Realment, per les imatges, sembla un lloc preciós !!