dijous, 21 de novembre del 2019

Canvi de dates

Degut als exàmens, treballs i feines diverses que teniu aquests dies, el club de lectura s’ha canviat de dia, per tal que tingueu més temps i aneu més relaxats. Així el pròxim dia que ens trobarem serà el dijous 5 de desembre.

dilluns, 18 de novembre del 2019

Proposta d'activitat

M’agradaria que pel dijous vinent us preparéssiu fragments, reflexions del llibre que us han impressionat, per així comentar-ho en la trobada. Si voleu ho podeu publicar al bloc de Prohibit Llegir!!

divendres, 8 de novembre del 2019

Segona trobada

Aquest dijous hem fet la segona trobada del club de lectura. Tot un èxit d’assistència, heu vingut quasi tothom.
Seguint una mica amb la tònica de l'última trobada, totes heu estat un pèl tallades i vergonyoses, amb excepció d’en Gerard i la Nour que han trencat el gel ... Sort d’ells, perquè semblava que estigues fent un monòleg...
Com sempre, en aquesta sessió ens havien de llegir la meitat del llibre. Aquesta meitat, ha donat molt de si i hem tractat molts temes. Primerament, hem fet un repàs de tots els personatges que estan tancats al búnquer:
  • Linus: noi de 16 anys. És el protagonista ja que és ell qui escriu el diari i explica la història. És el personatge que sabem més coses del seu passat i del seu caràcter. La Nour va dir: «és avorrit, sembla el més gran de tots, perquè és molt responsable
  • Jenny: nena de 9 anys. Jaqueta vermella, una samarreta on hi ha la fotografia d’un tigre, texans i vambes. Té molta afinitat amb Linus. Té idees molt bones: «escriure llistes de coses necessàries al senyor d’alt» .
  • Anja: dona segura de si mateixa, vestida amb una brusa blanca, una faldilla curta i negra, mitges i talons alts. A prop dels trenta, culta, cabells rossos color mel, un nas bonic, la boca ben formada, dents perfectes, un collaret de plata al coll. Es dedica a vendre pisos. És força egoista.
  • Fred: Home immens, alt fort i musculós. Dur com una pedra. Mans greixoses, cabells curts. Texans d’anar a treballar, botes, una samarreta descolorida amb les mànigues tallades. És drogoaddicte, està enganxat a l’heroïna. No queda massa clar de què treballa.
  • Bird: Home d’uns trenta anys molt llargs, gras, amb els cabell negres i arrissats. És consultor de direcció, es dedica als negocis. És prepotent i cregut.
  • Russell: home gran, filosof. Està molt dèbil degut a un tumor cerebral. És observador, pacient , intel·ligent i tranquil.
Moltes de vosaltres us heu identificat amb la Jenny, encara que en Russell també us ha despertar l’interès.
La forma de ser capturats tots els personatges és diferent (en un bar, en un pis, dins una furgoneta, etc.), però hi ha una cosa comuna entre tots: la utilització d’alguna droga que els deixa sense coneixement (Rohypnol, cloroform, etc.) i no saben com han arribat al búnquer.
La descripció aproximada de l’home que els agredeix, el segrestador, és: «home de mitjana edat, metre setanta-cinc. Cepat, però sense ser gaire musculós. Mans fortes. Ben afaitat. Ulleres lleugerament fosques. Vestit negre, camisa blanca, corbata de color grana. Sabates negres sense cordons, mitjons grana. Astut i llest.» Això és tot. No tenen més informació.
La pregunta estrella i quasi obligada de fer ha estat: per què estan tancats al búnquer?
En Gerard ha dit que era un «estudi sociològic» per esbrinar i «estudiar el comportament» de sis «persones» de diferents edats, sexe i condicions econòmiques. Algú també va dir que era «un boig». Tots heu estat d’acord que tots els personatges podran fugir del búnquer, menys la Berta que no ho tenia tan clar.
Un altre tema que ha sortit ha sigut què faríeu vosaltres si estiguéssiu tancades en un búnquer. Algunes respostes han sigut «dormir i menjar», encara que, en general vaig tenir la sensació que no hi havíeu pensat. Relacionat amb això en Gerard va fer una reflexió brillant: «Parlar, jo parlaria amb la gent del búnquer. Tots van a la seva bola». Si, la veritat és que en el llibre no hi ha massa comunicació ni bon rotllo. Crec que és un dels aspectes que m’han impressionat més: sis persones, 24 hores al dia tancats dins d’un mateix recinte durant dies i no saben res de res de cadascun d’ells. No es fan companyia, no expressen com es senten, no fan res conjuntament per passar les hores.
Una de les coses que us va impactar va ser el moment que dins de l’ascensor hi trobem una capsa repleta de paquets de tabac i droga. Un dels comentaris va ser, «en Fred s’havia desintoxicat i torna a recaure», «l’home està jugant amb ells».
Us vaig demanar la puntuació del llibre: 0 no m’ha agradat gens i 10, m’ha agradat molt, i la nota estava entre 8,5 i 10. Fantàstic, això vol dir que us està agradant!!!
Per últim, bo i la timidesa general, em vareu confirmar que us heu sentit còmodes i us ho heu passat bé. Espero que en la propera trobada us llenceu més!!