La vetllada ha estat molt animada,
ja es nota que us coneixeu i les vergonyes són cosa del passat!!
Podríem dir que la meitat del grup
heu acabat el llibre i l’altre meitat us faltava poques pàgines
(encara que algunes de les més veteranes ni s’ha la llegit. La
Maria va dir que la seva mare se’l va llegir i li va explicar de
què anava. M’encanta! Li vaig dir que un altre dia podria assistir
ella al club).
Aquesta segona meitat que hem llegit
és la més forta del llibre. Hi ha molts moments que us han
impressionat força: l’escena del gos, l’atac a l’Anja i la
Jenny, els diversos càstigs que reben (jugar amb la temperatura:
fred i calor, el soroll ensordidor, gas per fer-los dormir, enverinar
el menjar...). El final del llibre us ha deixat sense paraules: els
tres supervivents no tenen menjar, ni aigua, no hi ha corrent
elèctrica, estan a les fosques, talment com si l’home s’hagues
cansat de jugar i els hagues abandonat... Un desenllaç que algunes
de vosaltres ja us ho esperàveu i d’altres no. Les preguntes que
us vaig fer van ser: Creieu que la violència exercida pel
segrestador té una finalitat en el conjunt del llibre? Que ens vol
transmetre l’autor del llibre? És violència gratuïta?... no hi
va haver resposta... aquestes preguntes són les que em van fer
escollir aquest llibre pel club... per saber les vostres impressions
i opinions i treure l’entrellat... segon cop que llegeixo el llibre
i encara no he pogut contestar-me-les. En fi, crec que és un
d’aquells llibres que et persegueixen, que no pots para de pensar
en el sentit de tot plegat.
