Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comentaris sobre la trobada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Comentaris sobre la trobada. Mostrar tots els missatges

divendres, 12 de novembre del 2021

Segona sessió del Prohibit Llegir!

 La segona trobada ha estat un èxit. Quasi tothom s’ha llegit el llibre fins la meitat. Encara que hi ha qui no ha pogut resistir-se i ja l’ha acabat. En general us agrada com està escrit: «és fàcil i s'entén molt bé. No sabria explicar ben bé la malaltia del protagonista, però llegint tot el què li passa i pensa, ho captes a la perfecció.»

Hi ha diversos moments que us han impressionat: l’escena que apallissen el nen i l’accident de la mare i l’àvia.

Val a dir, però, que quasi tota l’hora l’hem dedicada a intentar identificar moments de la nostra vida quotidiana on els sentiments no interfereixin per tal de posar-nos a la vida d’en Seon. Això ens ha dut a reflexionar sobre els sentiments, que i quins son.... total que al final ja no sabien res i dubtaven de tot. Així que pel pròxim dia hem decidit rumia sobre els sentiments i identificar accions personals no vinculades a cap emoció. 

Fins dijous!!! 

divendres, 29 d’octubre del 2021

Fent pinya

 



Un curs més, el club de lectura fa pinya entorn a la lectura!!!

Aquesta primera trobada ens hem presentat i repartit el llibres. També hem establert i concretat els dies de les properes trobades. Hi ha tres persones noves de primer d’ESO, molt entusiastes i amb moltes ganes de compartir opinions. Moltes gràcies: Mercè, Ylenia i Ijlas.


divendres, 14 de maig del 2021

Nou llibre i nou Prohibit Llegir!

Ahir van tenir la primera trobada del tercer i últim club de lectura del curs. Després de fer l’entrega dels llibres van fer la presentació del tots els membres, per tal de conèixer-nos i donar la benvinguda a les noves incorporacions. Així doncs en aquest Prohibit Llegir! som:

Lina Abdelhak

Nedal Abdelhak

Núria Avellan

Nour El Mozouri

Emma Espartal

Jan Galdeano

Inés Jiménez (1btx)

Berta Marquez

Carla Martínez

Maria Mateos (1 btx)

Laura Ruiz Rodriguez

Gerard B. Serrano

A partir d’ara les trobades seran setmanals fins al dijous 3 de juny, i, com sempre, de 4 a 5 a la biblio.



divendres, 26 de març del 2021

Diverses trobades

 Aristòtil i Dante descobreixen els secrets del l’univers és una novel·la que us ha agradat. L’heu puntuat amb un 9 sobre 10!!

Des del 25 de febrer fins ahir, el 25 de març, ens hem trobat cada setmana per comentar el llibre. Durant aquest mes, en totes les sessions hem comentat diferents aspectes del llibre i heu encetat debats molt interessants que s’hi relacionen. Per exemple:

  • en l’actualitat l’homosexualitat està més present, els joves tenim diversos referents als dibuixos animats, sèries, llibres... Creieu que als anys 80, època on es situa el llibre, els joves no disposaven d’aquestes eines i anaven una mica més perduts.

  • és poc creïble el fet que els pares dels dos protagonistes acceptin tan bé la homosexualitat dels seus fills, sobretot tenint en compte l’època.

  • reflexió sobre el tema de l’homosexualitat en l’actualitat: indrets dels món on es perseguida i castigada i d’altres que no.

  • «desarrelament cultural», en Dante i l’Ari procedeixen de famílies mexicanes però ells no es senten ben bé mexicans i tampoc americans.

Heu empatitzat amb els dos personatges. El carisme, l’alegria i la vitalitat d’en Dante us ha fascinat, però també heu connectat amb el caràcter introspectiu de l’Aristòtil. Han sigut diverses les incògnites que al llarg del llibre us han enganxat i que teniu ganes de saber:

  • tal i com ho diu la Nour: Hi ha tema entre l’Ari i en Dante?

  • què passa amb el pare de l’Ari? per què la guerra li ha canviat el caràcter?

  • per què està a la presó el germà de l’Ari?

El ritme l’heu descrit lent, pausat i amb descripcions que algun cop us han cansat, encara que hi ha dos moments àlgids en la història que el ritme canvia: accident de l’Ari i la pallissa d’en Dante.

Aquest cop, el Prohibit Llegir! organitzarà una activitat relacionada amb la lectura: la visita d’un dels representants de l’associació Mataró LGTBI+ . Ja us informaré de les dates.

Si voleu més informació d’aquesta associació, us animo a que consulteu la seva web.

divendres, 4 de desembre del 2020

Tercera trobada

 L’última trobada del club de Lectura d’aquest trimestre va ser ahir. Van faltar dues persones, però la resta vareu assistir. Només la Laura s’ha acabat de llegir el llibre, la resta us heu quedar pel camí.... Davant d’això, pregunta evident: No us agradat el què heu llegit? Tots vareu dir que si, que és una novel·la ràpida de llegir i entretinguda. «Pasan muchas cosas, muchos líos». En Jiacheng Matt, expert en videojocs, ens diu que el joc que juga el C.C. li recorda molt, per com el descriu, a un joc anomenat Word of wordcraft. Fem una repassada de tot el què passa ràpidament i la conversa s’encamina a quin llibre serà el candidat pel pròxim club. Després de diverses recomanacions no hi ha unanimitat en el grup i decidiu que us fieu del meu criteri. Així, doncs, lectura sorpresa per el pròxim Prohibit Llegir!


divendres, 13 de novembre del 2020

Segona sessió


Ahir van tenir la segona trobada del club de lectura, Prohibit Llegir!. La sorpresa per a moltes de vosaltres va ser que el nombre de participants ha augmentat: hem passat de 6 a 10 assistents i hi ha representació de tots els grups, des d’alumnes de 1r d’ESO fins a 1r de Batxillerat. Bo i la diferencia d’edats hi hagut molt bon rotllo i tothom ha estat molt participatiu.

Com ha passat més d’un cop, ha coincidit la setmana d’exàmens, treballs, etc... (la setmana negra!!) amb el club i això ha fet que només una persona, la Laura, hagi llegit fins on havíem quedat. La gran majoria heu llegit prou, per poder comentar el llibre.

A totes us ha agradat, el to és alegre i desenfadat, amb ritme ràpid i de lectura dinàmica. Heu conegut als dos personatges principals la Marina i el Ciceró , el C.C., tal com ell es presenta, encara que també a l’Àngela, la Luci i l’Antaviana. Hem fet un exercici de saber com us heu imaginat a la Marina, l’Àngela i en C.C.:

  • MARINA: morena, pell blanca i guapa. «Encara que ella no cregui que és guapa, ho ha de ser perquè sinó no «colaria» fent-se passar per Àngela. Si la germana gran, l’Àngela, és tan guapa i ella tan lletja, es notaria molt i no hagues passat per la duana». Els pares la valoren poc i no la tenen massa en compte. Referent això, la Nedal diu: «Esto es verdad, los segundos hijos siempre somos así. Los primeros son los perfectos y los hijos pequeños, los minados. Los hijos del medio no existimos» (somriure).

  • ÀNGELA: bo i que està molt descrita per la Marina, heu dit que és rossa, pell blanca, llesta, intel·ligent... Jo he fet el comentari de «Fa una mica de rabieta» i la Laura ha dit «jolines, cada cual es como es». En Jiacheng a dit que és tipus «Barbie» i unànimement heu coincidit.

  • CICERÓ: «és el raret enganxat als videojocs, però mono. Alt, prim, blanc de pell, moreno i bona persona, encara que amb poca paciència». Aleshores quasi totes heu començat a buscar i ensenyar-me fotos per Internet de personatges famosos que podríem fer de C.C., com ara l’actor Fin Wolfhard (el Mike de la sèrie Stranger Things).

Ha sigut una hora molt profitosa: heu xerrat molt, heu opinat, heu relacionat experiències vostres similars a les que es plantegen a la novel·la...En resum hem passat una bona estona. Penseu que com aquell qui diu, encara estem al presentació de la història. Ara falta el nus i el desenllaç que crec que no us decebrà.

Recordeu que hem canviat el dia de l'última trobada, per tal d’anar més relaxats i tenir temps a llegir-vos el llibre. Així doncs ens troben el dijous 3 de desembre.



divendres, 6 de març del 2020

Segona sessió

Ahir ens vam trobar a la biblio per comentar la meitat del llibre Kentukis. Per dinamitzar la vetllada, la sessió es va organitzar d’una manera diferent. A l’entrar, vàreu trobar sobre la taula ple de papers doblegats, tots barrejats on hi havia anotat els noms dels diferents personatges, la forma dels kentukis i alguna frase rellevant. Cadascuna de vosaltres vau agafar un paper i vàreu buscar la companya que tenia els altres papers vinculats amb el vostre personatge, kentuki o frase. Desprès, van agrupar els paperets i, a partir d’aquí, van explicar entre totes el què passava.
En general, és un llibre que us està costant entrar i connectar. La forma que presenta, diverses històries breus, intercalades i que algunes d’elles es reprenent al cap d’unes pàgines, no us facilita la comprensió. La Nedal va dir que «aquesta estructura dificulta la comprensió, ja que no és fins que t’has llegit tot el llibre que entens el què passa. Personalment, necessito una estructura més clàssica: presentació, nus i desenllaç». També heu comentat que «fins la pàgina 50, més o menys, no t’enganxes al llibre i que això és molt dur. 50 pàgines són moltes per llegir-les i no agradar-te el què hi passa.» Hi ha qui va dir «no acabo d'entendre el què s’hi explica. És estrany».
Una de les coses que esteu molt engrescades és amb el book trailer d’aquest llibre. En Gerard i la Nedal han descobert els Furby’s, una joguina que hi ha al mercat basada amb una intel·ligència artificial molt bàsica i que està programada per tal de simular que té una personalitat pròpia i que es pot comunicar amb les persones. La seva aparença és de nino de peluix de diferents colors i formes. «Segur que l’autora del llibre s’ha inspirat amb els Furby’s», diu en Gerard. De fet, la Nedal i en Gerard han comprat dos Furby’s que seràn els protagonistes del book trailer. A la tercera sessió tindrem els just de conèixer en Ken i en Tuki (noms dels seus Furby’s, extrets del títol del llibre).

divendres, 21 de febrer del 2020

Primera sessió

Ahir dijous van tenir club de lectura, «Prohibit Llegir!». Com sempre us vaig repartir els llibres i van fer el recordatori de les trobades. Varem quedar que la propera sessió llegiríem fins la meitat del llibre , pàg 106.
Després, van parlar de moltes coses, entre elles que el dissabte 7 de març, dia de les Jornades de Portes Obertes de l’institut, vindreu a dinamitzar la biblioteca i fer una petita explicació a les famílies del club de lectura. També van comentar de fer la sortida al saló del còmic, igual que l’any passat. Totes us vau animar molt!!. Vau fer la proposta de visitar la Japan Weekend, però aquest any és massa just per organitzar-ho ( és el 7 i 8 de març) i van decidir d’anar-hi l’any que ve. Per últim, la Carla va dir de fer un taller de ninos de peluix relacionat amb el llibre Kentukis. A tothom li va semblar fantàstica la idea, però l’únic inconvenient és que ningú en sap fer, de peluixos. Evidentment, per vosaltres no n’hi ha cap de problema, la Maria i la Carla es baixaran tutorial per Internet i ens faran de talleristes.

dilluns, 9 de desembre del 2019

Última trobada

Per fi ja ens hem trobat! Després dels exàmens, feinetes, deures, treballs... hem recuperat l'última sessió del club, dins d’un clima més relaxat i tranquil, i a tocar d’un pont de tres dies de festa!
La vetllada ha estat molt animada, ja es nota que us coneixeu i les vergonyes són cosa del passat!!
Podríem dir que la meitat del grup heu acabat el llibre i l’altre meitat us faltava poques pàgines (encara que algunes de les més veteranes ni s’ha la llegit. La Maria va dir que la seva mare se’l va llegir i li va explicar de què anava. M’encanta! Li vaig dir que un altre dia podria assistir ella al club).
Aquesta segona meitat que hem llegit és la més forta del llibre. Hi ha molts moments que us han impressionat força: l’escena del gos, l’atac a l’Anja i la Jenny, els diversos càstigs que reben (jugar amb la temperatura: fred i calor, el soroll ensordidor, gas per fer-los dormir, enverinar el menjar...). El final del llibre us ha deixat sense paraules: els tres supervivents no tenen menjar, ni aigua, no hi ha corrent elèctrica, estan a les fosques, talment com si l’home s’hagues cansat de jugar i els hagues abandonat... Un desenllaç que algunes de vosaltres ja us ho esperàveu i d’altres no. Les preguntes que us vaig fer van ser: Creieu que la violència exercida pel segrestador té una finalitat en el conjunt del llibre? Que ens vol transmetre l’autor del llibre? És violència gratuïta?... no hi va haver resposta... aquestes preguntes són les que em van fer escollir aquest llibre pel club... per saber les vostres impressions i opinions i treure l’entrellat... segon cop que llegeixo el llibre i encara no he pogut contestar-me-les. En fi, crec que és un d’aquells llibres que et persegueixen, que no pots para de pensar en el sentit de tot plegat.

divendres, 8 de novembre del 2019

Segona trobada

Aquest dijous hem fet la segona trobada del club de lectura. Tot un èxit d’assistència, heu vingut quasi tothom.
Seguint una mica amb la tònica de l'última trobada, totes heu estat un pèl tallades i vergonyoses, amb excepció d’en Gerard i la Nour que han trencat el gel ... Sort d’ells, perquè semblava que estigues fent un monòleg...
Com sempre, en aquesta sessió ens havien de llegir la meitat del llibre. Aquesta meitat, ha donat molt de si i hem tractat molts temes. Primerament, hem fet un repàs de tots els personatges que estan tancats al búnquer:
  • Linus: noi de 16 anys. És el protagonista ja que és ell qui escriu el diari i explica la història. És el personatge que sabem més coses del seu passat i del seu caràcter. La Nour va dir: «és avorrit, sembla el més gran de tots, perquè és molt responsable
  • Jenny: nena de 9 anys. Jaqueta vermella, una samarreta on hi ha la fotografia d’un tigre, texans i vambes. Té molta afinitat amb Linus. Té idees molt bones: «escriure llistes de coses necessàries al senyor d’alt» .
  • Anja: dona segura de si mateixa, vestida amb una brusa blanca, una faldilla curta i negra, mitges i talons alts. A prop dels trenta, culta, cabells rossos color mel, un nas bonic, la boca ben formada, dents perfectes, un collaret de plata al coll. Es dedica a vendre pisos. És força egoista.
  • Fred: Home immens, alt fort i musculós. Dur com una pedra. Mans greixoses, cabells curts. Texans d’anar a treballar, botes, una samarreta descolorida amb les mànigues tallades. És drogoaddicte, està enganxat a l’heroïna. No queda massa clar de què treballa.
  • Bird: Home d’uns trenta anys molt llargs, gras, amb els cabell negres i arrissats. És consultor de direcció, es dedica als negocis. És prepotent i cregut.
  • Russell: home gran, filosof. Està molt dèbil degut a un tumor cerebral. És observador, pacient , intel·ligent i tranquil.
Moltes de vosaltres us heu identificat amb la Jenny, encara que en Russell també us ha despertar l’interès.
La forma de ser capturats tots els personatges és diferent (en un bar, en un pis, dins una furgoneta, etc.), però hi ha una cosa comuna entre tots: la utilització d’alguna droga que els deixa sense coneixement (Rohypnol, cloroform, etc.) i no saben com han arribat al búnquer.
La descripció aproximada de l’home que els agredeix, el segrestador, és: «home de mitjana edat, metre setanta-cinc. Cepat, però sense ser gaire musculós. Mans fortes. Ben afaitat. Ulleres lleugerament fosques. Vestit negre, camisa blanca, corbata de color grana. Sabates negres sense cordons, mitjons grana. Astut i llest.» Això és tot. No tenen més informació.
La pregunta estrella i quasi obligada de fer ha estat: per què estan tancats al búnquer?
En Gerard ha dit que era un «estudi sociològic» per esbrinar i «estudiar el comportament» de sis «persones» de diferents edats, sexe i condicions econòmiques. Algú també va dir que era «un boig». Tots heu estat d’acord que tots els personatges podran fugir del búnquer, menys la Berta que no ho tenia tan clar.
Un altre tema que ha sortit ha sigut què faríeu vosaltres si estiguéssiu tancades en un búnquer. Algunes respostes han sigut «dormir i menjar», encara que, en general vaig tenir la sensació que no hi havíeu pensat. Relacionat amb això en Gerard va fer una reflexió brillant: «Parlar, jo parlaria amb la gent del búnquer. Tots van a la seva bola». Si, la veritat és que en el llibre no hi ha massa comunicació ni bon rotllo. Crec que és un dels aspectes que m’han impressionat més: sis persones, 24 hores al dia tancats dins d’un mateix recinte durant dies i no saben res de res de cadascun d’ells. No es fan companyia, no expressen com es senten, no fan res conjuntament per passar les hores.
Una de les coses que us va impactar va ser el moment que dins de l’ascensor hi trobem una capsa repleta de paquets de tabac i droga. Un dels comentaris va ser, «en Fred s’havia desintoxicat i torna a recaure», «l’home està jugant amb ells».
Us vaig demanar la puntuació del llibre: 0 no m’ha agradat gens i 10, m’ha agradat molt, i la nota estava entre 8,5 i 10. Fantàstic, això vol dir que us està agradant!!!
Per últim, bo i la timidesa general, em vareu confirmar que us heu sentit còmodes i us ho heu passat bé. Espero que en la propera trobada us llenceu més!!

dilluns, 28 d’octubre del 2019

Primera sessió

El passat dijous 24 d’octubre vàrem tenir la primera sessió del primer club de lectura «Prohibit Llegir» del curs. Un record d’assistència!! 15 persones en total, la gran majoria sou de primer, encara que també hi ha algú de segon i de PFI... i per descomptat, les veteranes de sempre!!
Aquesta trobada va ser, bàsicament, un primer contacte per coneixe’ns. Varem fer les presentacions partiments i van parlar del què llegíeu. Per últim, van fer un recordatori de les properes trobades.
Espero que el pròxim dia segueixi el bon rotllo que hi va haver, això si, sense tantes vergonyes.

dilluns, 22 de juliol del 2019

Última trobada

El passat divendres va ser l'última sessió del club de lectura. En les anteriors trobades, una de vosaltres ja havia acabat el llibre, ja que es va enganxar i no va poder parar fins acabar. Una altra, estava per la meitat de la novel·la... Uf, que ràpid que l’heu llegit, es nota que no hi ha classes i teniu molt de temps lliure!!
Quasi totes heu coincidit que la història és molt semblant a les que llegiu al wattpad. De fet és un thriller molt ben aconseguit, on l’autora a través de fets inesperats mantén la curiositat i fa que tota l’estona vulguis saber què passarà.
La història comença amb l'assassinat d’en Josh i la Courtney a una cabana, on tots els amics van a passar un cap de setmana de borratxera i desconnexió. Tota la tensió la genera el fet que l’assassí ha de ser un dels amics, algú d’ells que estava dins, ja que les portes i finestres estaven tancades i no es podien obrir des de fora. A partir d’aquí la trama es va embolicant, ja que tots els amics semblen tenir motius per haver mort a la parella. La història és explicada per la Mackenzie, la protagonista, que inquieta per l'assassinat i l'acusació del policia, investiga pel seu compte per intentar trobar el responsable de les morts.
Al llarg de la història es va coneixent les personalitats de tots els personatges:
Mackenzie: és innocent i ingènua. No té males intencions i en tot moment confia amb els amics. La primera nit a la cabana s’embolica amb el Blake i s’enamora bojament.
Gigi: fa 18 mesos va morir en un accident de cotxe on hi anaven tots els amics. Té una relació amorosa d’amagat amb una noia de la colla.
Tilly: és l’altra víctima de l’accident. Té una relació amorosa amb l’Aaron una mica intermitent, és a dir, hi ha èpoques que estan junts i l’altres que no.
Courtney: la millor amiga de la protagonista. Oficialment està sortint amb en Josh, encara que també té una relació amb una altra persona del grup.
Megan: molt afectada per la mort de la Gigi i la Tilly i també per l'assassinat comès a la cabana.
Kyle: bona persona, un pèl tímid. Té un secret que el tortura.
Aaron: aparença angelical: cabell ros i rinxolat, blanc de pell, ulls blaus. És protector i sempre procura que tothom estigui bé. Va tenir una relació amorosa amb la Tilly.
Blake: és el germà d’en Josh. No és de la colla i el dia de l’escapa a la cabana és el primer cop que està amb tots ells. És enigmàtic i misteriós, tranquil, reservat, segur de si mateix i molt guapo. S'enamora de la Mackenzie i li dona suport a tota la seva recerca en intentar buscar el culpable.
Josh: parella de la Courtney. Ningú de la colla li cau bé. És manipulador, controlador i fa comentaris fora de to. És el germà petit d’en Blake. Viu amb la seva mare des del divorci dels seus progenitors. En Blake viu amb el pare. No tenen una bona relació de germans.
Aquest son els trets principals de tots el personatges, encara que tots ells tenen secrets amagats que es van descobrint al llarg de la novel·la, fet que complica força tot l’entrellat.
Bé, La cabanya us ha agradat moltíssim. La Maria ha dit: « M’encanta la història d’amor entre la protagonista , la Mackenzie, i en Blake ». « Encara que el final m’ha decepcionat. No me l’esperava així. Sembla que la història es resolgui i després, apa, tornem a començar...». En canvi, la Carla li ha agradat « per les coses que passen, l’assassinat i la trama de després » « el final és obert, sembla que hi hagi una segona part ». Heu intentat solucionar aquest dubte i heu preguntat a l’autora a través de l’aplicatiu del wattpad si tenia intensió de fer una segona part. Ara caldrà esperar la seva resposta per resoldre aquest dubte.
Bon estiu !!!

divendres, 14 de juny del 2019

Resum de les trobades

La veritat és que aquest llibre no us ha agradat massa. No heu connectat ni amb l’estil ni amb les històries de por que s’hi relaten. Heu trobat els contes passats, allargant molt les descripcions, sense que notéssiu la tensió o suspens.
Ja sabeu que a mi si, a mi em va agradar molt. Trobo que el llibre aconsegueix d’un forma original englobar els diferents contes dins d’un relat més genèric, fent un tancament perfecta de la història. A més a més, totes les històries van acompanyades d’unes il·lustracions molt «xules», que vosaltres no us han cridat gens l’atenció.
Resumin, un fracàs de lectura, ja que no heu entrat... El pròxim cop intentaré amb un altre estil més actual, tipus Stephen King o Neil Gaiman.

divendres, 1 de març del 2019

Sessions sobre les Leñadoras

El passat dijous 28 de febrer vàrem fer l'última trobada del club de lectura per comentar tot el còmic Leñadoras: cuidado con el gatete sagrado.
En general, us ha agradat molt. Us ha sorprès des de l’inici el fet que, de cop i volta i sense motiu aparent, surtin monstres. De fet, és un tret recorrent durant tot el còmic l’aparició sobtada d’éssers fantàstics sovint en situacions poc usuals i que s’intercalen en el dia a dia del grup de cinc noies escoltes, les «Leñadoras».
També us han encisat les «Leñadoras», el grup de cinc noies que comparteixen cabana i que han de treballar conjuntament per aconseguir les diferents consignes del campament d’estiu. Són Girls Scouts, noies exploradores. La Mal, l’Abril, la Molly, la Ripley i la Jo són les «Leñadoras» i són les protagonistes d’aquest còmic. La gran majoria de vosaltres us heu identificat amb la Ripley, encara la Sandra s’ha decantat més per la Mal, «per la forma com va vestida i el pentinat, s’assembla a mi».
Hem repassat i identificat cada una de les «Leñadoras»:

Molly: cabells llargs i rossos, sempre els duu recollits en una trena. Té l’habilitat de desxifrar jeroglífics. Us va fer molta gracia la sorpresa del barret. Heu dit que «és una mica pija»

Ripley: cabells curts i castany, amb una metxa blava al davant. És de petita estatura i un nervi, no pot parar quieta ni un sol moment. Fa les coses sense pensar. Us ha encantat les seves sortides inesperades i fora de to.

Mal: cabell curt i un tros del cap rapat. Porta dues arracades en forma d’aro. Potser la més prudent de totes les «Leñadoras». 
 
Abril: pèl-roja, cabells llargs. Petita i d’aspecte angelical, l’Abril es caracteritza per tenir un força descomunal que no dubte a fer servir quant el grup està en perill.

Jo: cabell curts, la més alta del grup i la més reservada. La seva cultura general fa que molts cops sigui ella qui proposa les solucions. Totes us pensàveu que era un noi.

Heu comentat que la força del còmic està en les «Leñadoras» com a grup, ja que la particularitat de cada integrant fa que les «Leñadoras» esdevinguin molt autèntiques i úniques, resolent les complexes situacions que es troben amb un estil molt peculiar, ple d’ironia, de vitalitat i surrealisme.
També us ha cridat l’atenció l’estructura del còmic. Dividit en 8 capítols on cada un d’ells està presidit per un «Manual de campo de las Leñadoras» on s’explica de forma molt tècnica i formal la consigna que cal aconseguir. Cada capítol s’acaba amb un resum fotogràfic de tot el que ha passat.
Un dels aspectes desapercebut per vosaltres i que personalment m’han encuriosit ha estat l’ús de determinades expressions utilitzades per les «Leñadoras» en diverses situacions. Són expressions modificades i on es citen noms de dones que van tenir un paper clau als Estats Units.
Així, l’expressió «¿Dónde demonios os habéis metido?” és canviada per «¿Dónde Phillis Wheatley os habéis metido?” o bé “Por el amor de Dios” canviat per “Por el amor de Sister Rosetta Tharpe”. Al llarg del còmic es citen un total de 5 dones:
  • Annie Smith Peck, més coneguda com a Annie Peck (1850 - 1935), fou una alpinista i professora d'universitat nord-americana: els seus nombrosos ascensos la van convertir en una figura notable a finals del segle XIX i principis del XX.
  • Sister Rosetta Tharpe ( 1915 - 1973) fou una cantant de jazz estatunidenca.
  • Elizabeth “Bessie” Coleman ( 1892 – 1926) va ser una aviadora civil nord-americana. Va ser la primera dona afroamericana pilot de la història i la primera persona d'ascendència afroestadounidenca que va obtenir una llicència internacional de pilot.
  • Phillis Wheatley (1753 - 1784) va ser la primera escriptora afroamericana poeta als Estats Units.
  • Juliette Gordon Low: va ser la fundadora en 1912 de les Noies Exploradores dels Estats Units d'Amèrica, (Girl Scouts of the USA: GSUSA), organització juvenil per a noies que resideixen als Estats Units, i per a joves ciutadanes estatunidenques, que resideixen a l'estranger.
Crec que la intenció és ben clara: donar rellevància al paper de la dona dins la història, paper sovint ignorat i silenciat.
Aquesta reivindicació femenina lliga molt amb tot el plantejament de «Leñadoras». Les «Leñadoras» són cinc noies que trenquen amb els estereotips literaris sobre les noies/dones. No hi trobareu idees preconcebudes que es relacionen amb les noies com ara: preocupació pel físic i la roba, mal rotllo entre elles per embolics amorosos, submissió i manca de decisió... Les «Leñadoras» són noies amb iniciativa pròpia, que es defensen soles, que els agrada les aventures i que es valoren, s’estimen i s’accepten tal com són.