dilluns, 9 de desembre del 2019

Última trobada

Per fi ja ens hem trobat! Després dels exàmens, feinetes, deures, treballs... hem recuperat l'última sessió del club, dins d’un clima més relaxat i tranquil, i a tocar d’un pont de tres dies de festa!
La vetllada ha estat molt animada, ja es nota que us coneixeu i les vergonyes són cosa del passat!!
Podríem dir que la meitat del grup heu acabat el llibre i l’altre meitat us faltava poques pàgines (encara que algunes de les més veteranes ni s’ha la llegit. La Maria va dir que la seva mare se’l va llegir i li va explicar de què anava. M’encanta! Li vaig dir que un altre dia podria assistir ella al club).
Aquesta segona meitat que hem llegit és la més forta del llibre. Hi ha molts moments que us han impressionat força: l’escena del gos, l’atac a l’Anja i la Jenny, els diversos càstigs que reben (jugar amb la temperatura: fred i calor, el soroll ensordidor, gas per fer-los dormir, enverinar el menjar...). El final del llibre us ha deixat sense paraules: els tres supervivents no tenen menjar, ni aigua, no hi ha corrent elèctrica, estan a les fosques, talment com si l’home s’hagues cansat de jugar i els hagues abandonat... Un desenllaç que algunes de vosaltres ja us ho esperàveu i d’altres no. Les preguntes que us vaig fer van ser: Creieu que la violència exercida pel segrestador té una finalitat en el conjunt del llibre? Que ens vol transmetre l’autor del llibre? És violència gratuïta?... no hi va haver resposta... aquestes preguntes són les que em van fer escollir aquest llibre pel club... per saber les vostres impressions i opinions i treure l’entrellat... segon cop que llegeixo el llibre i encara no he pogut contestar-me-les. En fi, crec que és un d’aquells llibres que et persegueixen, que no pots para de pensar en el sentit de tot plegat.

dijous, 21 de novembre del 2019

Canvi de dates

Degut als exàmens, treballs i feines diverses que teniu aquests dies, el club de lectura s’ha canviat de dia, per tal que tingueu més temps i aneu més relaxats. Així el pròxim dia que ens trobarem serà el dijous 5 de desembre.

dilluns, 18 de novembre del 2019

Proposta d'activitat

M’agradaria que pel dijous vinent us preparéssiu fragments, reflexions del llibre que us han impressionat, per així comentar-ho en la trobada. Si voleu ho podeu publicar al bloc de Prohibit Llegir!!

divendres, 8 de novembre del 2019

Segona trobada

Aquest dijous hem fet la segona trobada del club de lectura. Tot un èxit d’assistència, heu vingut quasi tothom.
Seguint una mica amb la tònica de l'última trobada, totes heu estat un pèl tallades i vergonyoses, amb excepció d’en Gerard i la Nour que han trencat el gel ... Sort d’ells, perquè semblava que estigues fent un monòleg...
Com sempre, en aquesta sessió ens havien de llegir la meitat del llibre. Aquesta meitat, ha donat molt de si i hem tractat molts temes. Primerament, hem fet un repàs de tots els personatges que estan tancats al búnquer:
  • Linus: noi de 16 anys. És el protagonista ja que és ell qui escriu el diari i explica la història. És el personatge que sabem més coses del seu passat i del seu caràcter. La Nour va dir: «és avorrit, sembla el més gran de tots, perquè és molt responsable
  • Jenny: nena de 9 anys. Jaqueta vermella, una samarreta on hi ha la fotografia d’un tigre, texans i vambes. Té molta afinitat amb Linus. Té idees molt bones: «escriure llistes de coses necessàries al senyor d’alt» .
  • Anja: dona segura de si mateixa, vestida amb una brusa blanca, una faldilla curta i negra, mitges i talons alts. A prop dels trenta, culta, cabells rossos color mel, un nas bonic, la boca ben formada, dents perfectes, un collaret de plata al coll. Es dedica a vendre pisos. És força egoista.
  • Fred: Home immens, alt fort i musculós. Dur com una pedra. Mans greixoses, cabells curts. Texans d’anar a treballar, botes, una samarreta descolorida amb les mànigues tallades. És drogoaddicte, està enganxat a l’heroïna. No queda massa clar de què treballa.
  • Bird: Home d’uns trenta anys molt llargs, gras, amb els cabell negres i arrissats. És consultor de direcció, es dedica als negocis. És prepotent i cregut.
  • Russell: home gran, filosof. Està molt dèbil degut a un tumor cerebral. És observador, pacient , intel·ligent i tranquil.
Moltes de vosaltres us heu identificat amb la Jenny, encara que en Russell també us ha despertar l’interès.
La forma de ser capturats tots els personatges és diferent (en un bar, en un pis, dins una furgoneta, etc.), però hi ha una cosa comuna entre tots: la utilització d’alguna droga que els deixa sense coneixement (Rohypnol, cloroform, etc.) i no saben com han arribat al búnquer.
La descripció aproximada de l’home que els agredeix, el segrestador, és: «home de mitjana edat, metre setanta-cinc. Cepat, però sense ser gaire musculós. Mans fortes. Ben afaitat. Ulleres lleugerament fosques. Vestit negre, camisa blanca, corbata de color grana. Sabates negres sense cordons, mitjons grana. Astut i llest.» Això és tot. No tenen més informació.
La pregunta estrella i quasi obligada de fer ha estat: per què estan tancats al búnquer?
En Gerard ha dit que era un «estudi sociològic» per esbrinar i «estudiar el comportament» de sis «persones» de diferents edats, sexe i condicions econòmiques. Algú també va dir que era «un boig». Tots heu estat d’acord que tots els personatges podran fugir del búnquer, menys la Berta que no ho tenia tan clar.
Un altre tema que ha sortit ha sigut què faríeu vosaltres si estiguéssiu tancades en un búnquer. Algunes respostes han sigut «dormir i menjar», encara que, en general vaig tenir la sensació que no hi havíeu pensat. Relacionat amb això en Gerard va fer una reflexió brillant: «Parlar, jo parlaria amb la gent del búnquer. Tots van a la seva bola». Si, la veritat és que en el llibre no hi ha massa comunicació ni bon rotllo. Crec que és un dels aspectes que m’han impressionat més: sis persones, 24 hores al dia tancats dins d’un mateix recinte durant dies i no saben res de res de cadascun d’ells. No es fan companyia, no expressen com es senten, no fan res conjuntament per passar les hores.
Una de les coses que us va impactar va ser el moment que dins de l’ascensor hi trobem una capsa repleta de paquets de tabac i droga. Un dels comentaris va ser, «en Fred s’havia desintoxicat i torna a recaure», «l’home està jugant amb ells».
Us vaig demanar la puntuació del llibre: 0 no m’ha agradat gens i 10, m’ha agradat molt, i la nota estava entre 8,5 i 10. Fantàstic, això vol dir que us està agradant!!!
Per últim, bo i la timidesa general, em vareu confirmar que us heu sentit còmodes i us ho heu passat bé. Espero que en la propera trobada us llenceu més!!

dilluns, 28 d’octubre del 2019

Primera sessió

El passat dijous 24 d’octubre vàrem tenir la primera sessió del primer club de lectura «Prohibit Llegir» del curs. Un record d’assistència!! 15 persones en total, la gran majoria sou de primer, encara que també hi ha algú de segon i de PFI... i per descomptat, les veteranes de sempre!!
Aquesta trobada va ser, bàsicament, un primer contacte per coneixe’ns. Varem fer les presentacions partiments i van parlar del què llegíeu. Per últim, van fer un recordatori de les properes trobades.
Espero que el pròxim dia segueixi el bon rotllo que hi va haver, això si, sense tantes vergonyes.

dilluns, 21 d’octubre del 2019

Diari del búnquer


Sobre l’autor
Kevin Brooks va néixer a Exeter, Devon, i va estudiar a Birmingham i a Londres, filosofia i psicologia . Personatge polifacètic que ha treballat en diversos oficis: en un crematori, un zoo, un taller mecànic i a correus, abans de deixar-ho tot, feliçment, per escriure llibres. És un premiat autor d'onze novel·les i viu a Nord Yorkshire.
El nom de Kevin Brooks s’ha convertit en un referent dins la literatura per joves, amb títols que s’han traduït a diversos idiomes com Martyn Pig, Lucas, Candy o El camino de los muertos.
Una de les raons d’èxit de les seves novel·les és que el llibres dirigits als joves utilitza el mateix tractament que en els obres destinades al adults. Autor de thriller, on la por i l’angoixa hi son molt presents: A veces me critican por ser un escritor muy oscuro, pero es de lo que me gusta hablar con los jóvenes, porque ellos comprenden estos temas tan fuertes. Además, ellos entienden y saben todo, porque sobra información, pero cuando lo haces a través de la literatura, logras mostrarles esa misma realidad de una manera diferente


Sobre el llibre
Títol: Diari del búnquer
Autor: Kevin Brooks
Editorial: Grup 62
Pàg.: 295
Llengua: català
ISBN: 9788416297153
Premis: Medalla Carnegie




La sinopsi del llibre és la següent:
Linus, un jove de setze anys, es desperta espantat en un búnquer. L’han segrestat. No entén per què. Ningú es comunica amb ell. El seu únic contacte amb l’exterior és un ascensor que baixa cada matí amb provisions. Dies més tard, baixen altres persones, altres segrestats. No tenen res en comú entre ells. Què vol el segrestador?

dimecres, 16 d’octubre del 2019

Benvinguts al club

Aquest curs comencem amb molt força!! El club de lectura Prohibit Llegir! s’han apuntat 14 persones, un record d’assistència. Els integrants de la primera sessió del Prohibit Llegir! sou:
Berta Bachs
Gerard Balbier
Abderrahim Choulli
Andrea Beatriz Ducu
Nour el Mzouri-Chekroun
Isabel Gamboa
Ariadna Gutiérrez
Inés Jimenez
Carla Martínez
Maria Mateos
Vinyet Puigventòs
Raquel Saavedra
Aya Samady
Xianqi Wang
Enhorabona!!!
Aprofito per dir-vos els dies de les trobades:
  • Dijous 24 d'octubre: primera sessió (lliurament del llibre i presentació de totes les participants)
  • Dijous 7 de novembre: segona sessió (comentar el llibre fins la meitat)
  • Dijous 21 de novembre: tercera sessió (comentar tot el llibre i fer el tancament)

dijous, 10 d’octubre del 2019

Els llibres del nou club

 

El lot de llibres del club de lectura ja han arribat a la biblioteca. Aquests 10 exemplars del Diari del búnquer han estat demanats en préstec interbibliotecari a la biblioteca pública amb un cost total de 15 euros. Gràcies a la col·laboració de l’AMPA el club de lectura Prohibit Llegir! pot gaudir dels llibres de forma gratuïta.

dilluns, 22 de juliol del 2019

Última trobada

El passat divendres va ser l'última sessió del club de lectura. En les anteriors trobades, una de vosaltres ja havia acabat el llibre, ja que es va enganxar i no va poder parar fins acabar. Una altra, estava per la meitat de la novel·la... Uf, que ràpid que l’heu llegit, es nota que no hi ha classes i teniu molt de temps lliure!!
Quasi totes heu coincidit que la història és molt semblant a les que llegiu al wattpad. De fet és un thriller molt ben aconseguit, on l’autora a través de fets inesperats mantén la curiositat i fa que tota l’estona vulguis saber què passarà.
La història comença amb l'assassinat d’en Josh i la Courtney a una cabana, on tots els amics van a passar un cap de setmana de borratxera i desconnexió. Tota la tensió la genera el fet que l’assassí ha de ser un dels amics, algú d’ells que estava dins, ja que les portes i finestres estaven tancades i no es podien obrir des de fora. A partir d’aquí la trama es va embolicant, ja que tots els amics semblen tenir motius per haver mort a la parella. La història és explicada per la Mackenzie, la protagonista, que inquieta per l'assassinat i l'acusació del policia, investiga pel seu compte per intentar trobar el responsable de les morts.
Al llarg de la història es va coneixent les personalitats de tots els personatges:
Mackenzie: és innocent i ingènua. No té males intencions i en tot moment confia amb els amics. La primera nit a la cabana s’embolica amb el Blake i s’enamora bojament.
Gigi: fa 18 mesos va morir en un accident de cotxe on hi anaven tots els amics. Té una relació amorosa d’amagat amb una noia de la colla.
Tilly: és l’altra víctima de l’accident. Té una relació amorosa amb l’Aaron una mica intermitent, és a dir, hi ha èpoques que estan junts i l’altres que no.
Courtney: la millor amiga de la protagonista. Oficialment està sortint amb en Josh, encara que també té una relació amb una altra persona del grup.
Megan: molt afectada per la mort de la Gigi i la Tilly i també per l'assassinat comès a la cabana.
Kyle: bona persona, un pèl tímid. Té un secret que el tortura.
Aaron: aparença angelical: cabell ros i rinxolat, blanc de pell, ulls blaus. És protector i sempre procura que tothom estigui bé. Va tenir una relació amorosa amb la Tilly.
Blake: és el germà d’en Josh. No és de la colla i el dia de l’escapa a la cabana és el primer cop que està amb tots ells. És enigmàtic i misteriós, tranquil, reservat, segur de si mateix i molt guapo. S'enamora de la Mackenzie i li dona suport a tota la seva recerca en intentar buscar el culpable.
Josh: parella de la Courtney. Ningú de la colla li cau bé. És manipulador, controlador i fa comentaris fora de to. És el germà petit d’en Blake. Viu amb la seva mare des del divorci dels seus progenitors. En Blake viu amb el pare. No tenen una bona relació de germans.
Aquest son els trets principals de tots el personatges, encara que tots ells tenen secrets amagats que es van descobrint al llarg de la novel·la, fet que complica força tot l’entrellat.
Bé, La cabanya us ha agradat moltíssim. La Maria ha dit: « M’encanta la història d’amor entre la protagonista , la Mackenzie, i en Blake ». « Encara que el final m’ha decepcionat. No me l’esperava així. Sembla que la història es resolgui i després, apa, tornem a començar...». En canvi, la Carla li ha agradat « per les coses que passen, l’assassinat i la trama de després » « el final és obert, sembla que hi hagi una segona part ». Heu intentat solucionar aquest dubte i heu preguntat a l’autora a través de l’aplicatiu del wattpad si tenia intensió de fer una segona part. Ara caldrà esperar la seva resposta per resoldre aquest dubte.
Bon estiu !!!

dimecres, 3 de juliol del 2019

La cabanya

Sobre l’autora
Natasha Preston va néixer a Anglaterra, des de llavors ha viscut a petites ciutats i pobles de camp.

Ha treballat en diverses feines d’administració i de recepcionista, pensnat que no podia fer res més. El 2010 va topar amb l’escriptura per accident, a través de wattpad, plataforma en la qual va obtenir un extraordinari èxit, tant de seguidors com de lectures completes. Les seves novel·les de suspens estan carregades de tensió s’han popularitzat gracies a les recomanacions dels lectors i actualment és una autora de referencia pels joves escriptors de thriller. «Wattpad em va donar la confiança que em mancava.»
Les dues novel·les que ha publicat han estat a la llista de llibres més venuts al The New York Times.
Les seves novel·les publicades són:
El soterrani (The cellar, 2014)
La cabanya (The Cabin, 2016)
El anónimo

Sobre el llibre
Títol: La cabanya
Autor: Natasha Preston
Editorial: Fanbooks
Pàg.: 349
Llengua: català
ISBN: 9788416716883

La sinopsi del llibre és la següent:
"Un cap de setmana de festa en una cabanya remota és just el que la Mackenzie necessita per relaxar-se amb els seus amics. Però una boja nit de diversió acaba tràgicament amb dos assassinats.
No hi ha cap senyal de lluita i l’entrada no ha estat forçada. La sospita, doncs, recau en els cinc supervivents. Algú està mentint. I si l’assassí encara no ha acabat?"




dijous, 27 de juny del 2019

Club de lectura d’estiu

Aquest any, alguns dels membres del club de lectura han proposat fer una lectura a l’estiu per comentar-la. Així ens trobarem durant el més de juliol, les dimecres de les tres primeres setmanes per llegir i opinar sobre el llibre La cabanya novel·la escrita per Natasha Preston.
Els participants d’aquest club d’estiu sou:
Inés Jiménez
Maria Mateos
Carla Martínez
Maria del Mar Muñoz
Gerard B. Serrano

divendres, 14 de juny del 2019

Resum de les trobades

La veritat és que aquest llibre no us ha agradat massa. No heu connectat ni amb l’estil ni amb les històries de por que s’hi relaten. Heu trobat els contes passats, allargant molt les descripcions, sense que notéssiu la tensió o suspens.
Ja sabeu que a mi si, a mi em va agradar molt. Trobo que el llibre aconsegueix d’un forma original englobar els diferents contes dins d’un relat més genèric, fent un tancament perfecta de la història. A més a més, totes les històries van acompanyades d’unes il·lustracions molt «xules», que vosaltres no us han cridat gens l’atenció.
Resumin, un fracàs de lectura, ja que no heu entrat... El pròxim cop intentaré amb un altre estil més actual, tipus Stephen King o Neil Gaiman.

dimecres, 15 de maig del 2019

Cuentos de terror desde la boca del túnel

Sobre l’autor

Autor i il·lustrador de literatura infantil i juvenil nascut el 25 d’agost de 1958 a Hull (Anglaterra). Pare militar de professió, Chris va passar la seva infància entre Gales, Gibraltar i Newcastle-upo-Tyne. L’any 1976 va començar a estudiar Dibuix a la Manchester Metropolitan University, i quatre anys més tard va anar a Londres on va col·laborar en diferents diaris i revistes, com ara el «Telegraph», així com a dissenyador de cartells pel teatre «The Royal Court». Va publicar diverses tires còmiques com Bestiary i 7:30 for 8:00 per «The Independent», Babel a «The Observer» i Payne’s Grey al «New Statesman». Entre 1990 i 1996 va col·laborar com a dibuixant setmanalment a «The Economist» i en els anys 1996 al 1998 ho va fer, diàriament, al «The Independent».
Des de petit, Chris Priestley va sentir la necessitat d’explicar històries. Durant l’adolescència va ser un apassionat dels clàssics del terror i del gènere fantàstic, des de Edgar Allan Poe i Mary Shelley, passant per M. R. James, fins a Ray Bradbury. Gèneres i estils que han inspirat profundament la seva obra. Va publicar el seu primer llibre infantil, Dog magic, el 2000, animat pel seu amic i també escriptor Chris Riddell. Començava així una exitosa carrera literària com autor i il·lustrador, primer per nens, i després, per joves amb els seus contes de terror, que han estat reconeguts en diversos casos: finalista del Premi Edgar 2004 per Death and the arrow, guanyador del Lancashire Fantastic Book Award 2006 por Redwulf’s curse, guanyador del Dracula Society Children of the Night Award 2009 per Cuentos de terror de la boca del túnel, guanyador del CPNB Vlag & Wimpel 2010 per la traducció holandesa de Cuentos de terror del barco negro. El primer llibre de la serie, Cuentos de terror de los objetos malditos, va ser finalista de la Medalla Carnegie en 2011, i la seva traducció a l’alemany també ho va ser del Deutscher Jugendliteraturpreis. Mister Creecher va guanyar el Book Award St. Helens en 2012, a més de ser finalista de la Medalla Carnegie de nou amb aquest títol i amb The Dead of Winter.
Actualment, Chris Priestley viu a Manchester amb la seva dona i el seu fill.
Els seus llibres són:
Cuentos de los objetos malditos
Cuentos de terror desde la boca del túnel
Cuentos de terror del barco negro


Sobre el llibre
Títol: Cuentos de terror desde la boca del túnel
Autor: Chris Priestley
Editorial: SM
Pàg.: 279
Llengua: castellà
ISBN: 978-84-675-7414-2



L’editorial d’aquest llibre fa la següent sinopsi:
Este es el primer viaje en tren que Robert Harper hace solo. Pero no será un viaje tranquilo: el convoy se detiene junto a la boca de un túnel y, para pasar el rato, una compañera de vagón se dedica a contarle historias. Sin embargo, no son la clase de historias que suelen contárseles a los niños. Robert no tarda en quedar fascinado por los macabros relatos de la misteriosa mujer. Para el joven será totalmente aterrador verse en un tren detenido en medio de la oscuridad, rodeado de inquietantes compañeros de viaje.

També us facilito diversos titulars de premsa:

«A lo largo de las páginas Chris Priestley te atrapa con sus relatos tenebrosos y te sobrecoge, al igual que a su pequeño viajero; son historias de aparecidos, desaparecidos y fenómenos extraños contados con suma habilidad.»
Culturamas

«El estilo de Chris Priestley me ha gustado. Con sus descripciones hace que resulte fácil visualizar cada escena y en muchas ocasiones me habría encantado que existiera una película porque daría mucho juego tanto por las ambientaciones como por la intriga, la incertidumbre y el recelo hacia todo lo que nos rodea, especialmente por los cuentos de la Dama de Blanco.»
Esbozos de tinta

«Una historia genial para pasar el rato, que te leerás en muy poco tiempo, ya que, el detalle de mezclar historias hace que el libro sea curioso, divertido y misterioso.»
Memorias sin título

dilluns, 13 de maig del 2019

Benvinguts al Club

Enhorabona, els membres del nou club de Prohibit llegir! sou:
Alex Almagro

Diana Cecilia Arizcuren

Ángel García

Inés Jiménez

Maria Mateos
Carla Martínez
María del Mar Muñoz
Andrea Saavedra

Raquel Saavedra

Gerard B. Serrano
El primer dia que ens trobem és el dijous 16 de maig a la biblioteca de 4 a 5 i us donaré el llibre, Cuentos de terror en la boca del túnel. Les altres trobades son cada 15 dies i les sessions queden distribuïdes de la següent forma:
Primera sessió: dijous 16 de maig
Segona sessió: dijous 30 de maig
Tercera i última sessió: dijous 13 de juny

dimecres, 8 de maig del 2019

Ja han arribat tots els llibres del club de lectura. Com ja sabeu, el club de lectura és una activitat totalment gratuïta. Els llibres els teniu en préstec interbibliotecari, cedits per la Biblioteca Pública. Això és possible gràcies a la col·laboració de l’AMPA que assumeix el cost del préstec (cada llibre demanat en préstec val 1,5ε).

dimarts, 9 d’abril del 2019

Visita al 37è Saló del Còmic de Barcelona

El passat dia 6 d'abril, algunes participants del Club de lectura Prohibit llegir, acompanyades dels bibliotecaris Sílvia i Alberto van poder visitar el 37è Saló del Còmic de Barcelona. Com podreu comprovar a les fotografies, les participants s'ho van passar d'allò més bé fotografiant-se als stands, amb els cosplayers i els  personatges de les properes estrenes. També va caure algun detallet per portar a casa...










divendres, 22 de març del 2019

Taller de «pulseras de la amistad»

El dijous van quedar per fer el taller dels braçalets. Tot un èxit. Gràcies a les instruccions del còmic i de la Raquel van aconseguir fer uns magnífics braçalets de colors i mides diferents. 






 

dilluns, 18 de març del 2019

Activitat relacionada amb les "leñadoras"

Com ja sabeu, en el còmic hi ha un moment que les “leñadoras” dediquen tot un dia sencer a fer activitats tranquil·les, obligades per la Jen, la seva monitora. És una mena de càstig, per tal que les «leñadoras» no s’embarquin en més embolics i no s'esverin. Sense masses ganes i totalment avorrides, les «leñadoras» van fent un tastet de diversos tallers que hi ha en el campament, entre ells com fer les «pulseras de la amistad». De fet, en el còmic hi ha una pàgina dedicada a donar instruccions de com fer aquestes braçalets de fil.
La meva proposta és quedar el pròxim dijous 21 de març per fer un taller de «pulseras de la amistad». La Raquel ens ha dit que ella en sap fer i ens ensenyarà. Així doncs, la propera trobada ens toca fer manualitats.

divendres, 1 de març del 2019

Sessions sobre les Leñadoras

El passat dijous 28 de febrer vàrem fer l'última trobada del club de lectura per comentar tot el còmic Leñadoras: cuidado con el gatete sagrado.
En general, us ha agradat molt. Us ha sorprès des de l’inici el fet que, de cop i volta i sense motiu aparent, surtin monstres. De fet, és un tret recorrent durant tot el còmic l’aparició sobtada d’éssers fantàstics sovint en situacions poc usuals i que s’intercalen en el dia a dia del grup de cinc noies escoltes, les «Leñadoras».
També us han encisat les «Leñadoras», el grup de cinc noies que comparteixen cabana i que han de treballar conjuntament per aconseguir les diferents consignes del campament d’estiu. Són Girls Scouts, noies exploradores. La Mal, l’Abril, la Molly, la Ripley i la Jo són les «Leñadoras» i són les protagonistes d’aquest còmic. La gran majoria de vosaltres us heu identificat amb la Ripley, encara la Sandra s’ha decantat més per la Mal, «per la forma com va vestida i el pentinat, s’assembla a mi».
Hem repassat i identificat cada una de les «Leñadoras»:

Molly: cabells llargs i rossos, sempre els duu recollits en una trena. Té l’habilitat de desxifrar jeroglífics. Us va fer molta gracia la sorpresa del barret. Heu dit que «és una mica pija»

Ripley: cabells curts i castany, amb una metxa blava al davant. És de petita estatura i un nervi, no pot parar quieta ni un sol moment. Fa les coses sense pensar. Us ha encantat les seves sortides inesperades i fora de to.

Mal: cabell curt i un tros del cap rapat. Porta dues arracades en forma d’aro. Potser la més prudent de totes les «Leñadoras». 
 
Abril: pèl-roja, cabells llargs. Petita i d’aspecte angelical, l’Abril es caracteritza per tenir un força descomunal que no dubte a fer servir quant el grup està en perill.

Jo: cabell curts, la més alta del grup i la més reservada. La seva cultura general fa que molts cops sigui ella qui proposa les solucions. Totes us pensàveu que era un noi.

Heu comentat que la força del còmic està en les «Leñadoras» com a grup, ja que la particularitat de cada integrant fa que les «Leñadoras» esdevinguin molt autèntiques i úniques, resolent les complexes situacions que es troben amb un estil molt peculiar, ple d’ironia, de vitalitat i surrealisme.
També us ha cridat l’atenció l’estructura del còmic. Dividit en 8 capítols on cada un d’ells està presidit per un «Manual de campo de las Leñadoras» on s’explica de forma molt tècnica i formal la consigna que cal aconseguir. Cada capítol s’acaba amb un resum fotogràfic de tot el que ha passat.
Un dels aspectes desapercebut per vosaltres i que personalment m’han encuriosit ha estat l’ús de determinades expressions utilitzades per les «Leñadoras» en diverses situacions. Són expressions modificades i on es citen noms de dones que van tenir un paper clau als Estats Units.
Així, l’expressió «¿Dónde demonios os habéis metido?” és canviada per «¿Dónde Phillis Wheatley os habéis metido?” o bé “Por el amor de Dios” canviat per “Por el amor de Sister Rosetta Tharpe”. Al llarg del còmic es citen un total de 5 dones:
  • Annie Smith Peck, més coneguda com a Annie Peck (1850 - 1935), fou una alpinista i professora d'universitat nord-americana: els seus nombrosos ascensos la van convertir en una figura notable a finals del segle XIX i principis del XX.
  • Sister Rosetta Tharpe ( 1915 - 1973) fou una cantant de jazz estatunidenca.
  • Elizabeth “Bessie” Coleman ( 1892 – 1926) va ser una aviadora civil nord-americana. Va ser la primera dona afroamericana pilot de la història i la primera persona d'ascendència afroestadounidenca que va obtenir una llicència internacional de pilot.
  • Phillis Wheatley (1753 - 1784) va ser la primera escriptora afroamericana poeta als Estats Units.
  • Juliette Gordon Low: va ser la fundadora en 1912 de les Noies Exploradores dels Estats Units d'Amèrica, (Girl Scouts of the USA: GSUSA), organització juvenil per a noies que resideixen als Estats Units, i per a joves ciutadanes estatunidenques, que resideixen a l'estranger.
Crec que la intenció és ben clara: donar rellevància al paper de la dona dins la història, paper sovint ignorat i silenciat.
Aquesta reivindicació femenina lliga molt amb tot el plantejament de «Leñadoras». Les «Leñadoras» són cinc noies que trenquen amb els estereotips literaris sobre les noies/dones. No hi trobareu idees preconcebudes que es relacionen amb les noies com ara: preocupació pel físic i la roba, mal rotllo entre elles per embolics amorosos, submissió i manca de decisió... Les «Leñadoras» són noies amb iniciativa pròpia, que es defensen soles, que els agrada les aventures i que es valoren, s’estimen i s’accepten tal com són.