Una de les principals atraccions de la lectura del llibre Els avantatges de ser un marginat és la quantitat de cites musicals a les que es refereix, que proporcionen una banda sonora en la qual ens podem submergir durant la lectura. En aquest article intentaré descriure els principals temes i donar-vos informació per afegir una experiència addicional a la lectura.
En primer lloc ens trobem amb la cassette pintada a mà que la germana d'en Charlie rebutja. El títol mateix ja fa referència a una cançó "Autumn leaves" de caire melancòlic, que canta Billie Holiday. Ens trobarem més referències a Billie Holiday quan Charlie surt amb Mary Elizabeth més endavant.
La cançó que més agrada a en Charlie quan escolta la cinta és "Asleep" de The Smiths. Aquest tema té un ritme de cançó de bressol i la seva lletra malenconiosa evoca la sensació de desaparèixer, marxar a un altre món, el dels somnis potser. En el film es menciona que pertany al disc "Louder than bombs". Aquest disc és una recopilació de singles de The Smiths de 1987 que en un principi va ser destinada al mercat nord-americà exclusivament. Durant els anys 80, el grup britànic The Smiths va recuperar la tradició perduda de publicar singles i ep's. No era corrent ja que els grups tendien a publicar LP's de llarga daurada i el single era un format abandonat o menyspreat pel seu ús excessivament comercial. De tot això en podem parlar en les properes sessions del club, on us presentaré alguns d'aquests discos en el seu format original.
Una altra cosa interessant dels Smiths és que entre els temes que tracten les seves cançons es troba l'abús infantil i el maltractament animal, temes que pocs grups de l'època s'atrevien a tractar. Alguns exemples poden ser "The hand that rocks the cradle", "Barbarism begins at home" o "Meat is murder". L'ambigüitat sexual o l'homosexualitat també formen part del ideari dels Smiths, per això trobo que la inclusió d'aquest grup a la banda sonora del llibre i el film estan més que justificats. Hem de tenir en compte que si observem l'origen de la majoria dels grups musicals que escolten els personatges, detectem que predominen els grups britànics, que aporten una sensibilitat diferent a la del rock americà oficial de l'època.
The Beatles:
Blackbird i Dear Prudence pertanyen al disc blanc, "White Album", de The Beatles, publicat el 1968. En el llibre, aquests temes estan recopilats a la cinta "A winter" que Charlie li regala a en Patrick per l'amic invisible, tot just abans de Nadal. També escolten l'àlbum sencer en una escena puntual a casa d'un amic.
És cert que la música dels Beatles és admirada per moltíssimes persones de totes les edats arreu del món, però aquests temes en particular i el White Album en general no van ser els més reconeguts fins els anys 90. Fem una mica de història:
La trajectòria dels Beatles comença a principis dels anys 60; durant els primers anys paeixen les influències del Rock'n'roll americà i les barregen amb elements de música britànica (Skiffle i Beat), creant un estil propi que va influenciar a la seva vegada tota la música pop de la resta de la dècada. Les seves obres culminants daten de mitjans dels 60 ("Rubber soul" "Revolver" i "Sgt. Peppers Lonely Hearts Club Band"). En aquestes obres s'aprecia un toc experimental molt diferent al de la seva primera època, treballant amb èxit les possibilitats que oferia l'estudi de gravació enlloc de preparar temes per tocar en directe. Durant 1967 viatgen a l'India i reben educació musical i espiritual de gurus i músics d'allà i l'apliquen als seus discos. Els músics comencen a discrepar entre ells i agafar camins propis en la seva creativitat. Tot això juntament amb la mort del seu mànager donen pas al White Album, disc que en un principi no va ser tan ben acceptat per aquest aspecte massa "experimental". No obstant això, es va redescobrir per les noves generacions de grups "Indies" o independents, que el van tenir com a referència creativa.
"Something" pertany a un dels darrers àlbums de The Beatles. En Charlie regala a la Sam aquest single en l'amic invisible que fan just abans de Nadal. Es tracta d'una cançó d'amor composada pel George Harrison. De fet va ser el primer tema de Harrison que es va publicar en single (recordem que la majoria dels temes dels Beatles són composats per John Lennon i Paul McCartney). He dit que és una cançó d'amor però, per a qui va ser composada? En un principi, George la va dedicar a la seva esposa Patty Boyd, però en una entrevista a Rolling Stone l'any 1976 declara que "all love is part of a universal love. When you love a woman, it's the God in her that you see" (Tot amor és part d'un amor universal. Quan estimes una dona, és el Déu que hi ha en ella el que veus).
Durant la lectura i sobretot cap al final del llibre ens adonem que l'amor que sent en Charlie per la Sam és un amor platònic. Per tant, el regal que està fent en Charlie és ple d'intenció i justificació per tres bandes:
1: en un principi la cançó es va composar per a una dona real
2: l'autor declara més tard que es va composar pel Déu que hi ha en la dona (platonisme)
3: l'autor realitza una gran tasca al grup però no es dona sortida massiva a les seves composicions fins al final de la trajectòria del grup (denota certa marginalitat, no?)
Bé, aquests temes i d'altres els podrem debatre a la propera sessió del club de lectura. Espero que el tema de la música, tant com les cites literàries i cinematogràfiques del llibre us ampliïn l'experiència lectora. Continuarà...
Us passo un llistat dels temes i grups que surten mencionats al llibre per si voleu fer una audició:
- Autumn
leaves (Billie Holiday)
- Blackbird
(The Beatles) i el White Album
- Landslide
(Fleetwood Mac)
- Another
brick in the wall Pt.2 (Pink Floyd)
- I’m going
home (from The Rocky Horror Picture Show)
- School’s out (Alice Cooper)
- The Slits (grup punk femení)
Cançons triades per regalar a en Patrick en
format cassette:
Títol: “A winter”
Cara A:
Cançons de
Village People I Blondie
Smells
like teen spirit (Nirvana)
Cara B:
Asleep
(The Smiths)
Vapour
trail (Ride)
Scarborough
fair (Simon and Garfunkel)
A
whiter shade of pale (Procol Harum)
Time
of no reply (Nick Drake)
Dear
Prudence (The Beatles)
Gypsy
(Suzanne Vega)
Nights
in white satin (Moody Blues)
Daydream
(Smashing Pumpkins)
Dusk
(Genesis)
MLK
(U2)
Blackbird
(The Beatles)
Landslide
(Fleetwood Mac)
Asleep
(The Smiths)
Regals:
Something
(The Beatles) Single 45rpm
Temes de
Billie Holiday ;
A la banda sonora del film sonen temes diferents o afegits als del llibre, entre ells "Temptation" de New Order, "Heroes" de David Bowie, "Teenage Riot" de Sonic Youth i "Come on Eileen" de Dexys Midnight Runners.
