Ahir
varem
tenir la darrera sessió del Prohibit
Llegir!, on
vàrem comentar tot el llibre.
L’aspecte
més tractat va ser si el monstre existeix o no en realitat. Una part
de vosaltres veu argumentar que el monstre és fruit de la imaginació
d’en Conor. El
monstre és
un personatge que crea la ment d’en
Conor
per tal de poder fer front al seu dia a dia tan
dur.
En canvi, l’altra part de vosaltres déieu que el monstre és real,
ja que dins de la novel·la hi apareixen molts elements que així ho
justifiquen, sobretot,
el rastre que sempre deixa el monstre després de cada aparició.
Així,
Un
monstre em ve a veure
el considereu un llibre fantàstic.
Un
altre tema que vareu plantejar van ser les històries que explica el
monstre. Moltes vareu dir que eren històries enganyoses, que tendien
a crear-te un judici erroni
sobre un
personatge concret: «les
coses molts cops no semblen el que son».
En canvi, també vareu considerar aquestes històries son
justes i que son tractades com a contes, on els personatges
exemplifiquen trets oposats entre si.
També
vareu destacar que el final era una mica previsible i que us vau
emocionar.
Per
últim, us facilito un enllaç a la revista Faristol
on
en Joan Portell fa una bona crítica del llibre(https://www.clijcat.cat/faristol/critica/Un-monstre-em-ve-a-veure-)
