Benvinguts al club

Acabat el termini de preinscripcions, els membres del club son: 

• Nedal Abdelhak

• Diana Arizcuren
  
  
• Sara El Harrak

• Ángel García
  
  
• Marina Hidalgo

• Alicia Huertas

• Inés Jiménez

• Sandra Almagro

• Maria Mateos

• Mar de Paco

Com ja sabeu el còmic que llegirem és El azul es un color cálido de Julie Maroh. Ens trobarem els següents dies per comentar les vostres impressions de la còmic:

• Dijous 26 d’abril
  
  
• Dijous 10 de maig
  
  
• Dijous 24 de maig
  
  
• Dijous 7 de juny

Sempre ens trobem a la biblioteca de 4 a 5.

Ja han arribat

Ja han arribat tots els exemplars de la novel·la gràfica El azul es un color cálido.

En la primera sessió, que serà el 26 d’abril, us donaré el còmic per tal que el llegiu tranquil·lament a casa vostre. És gràcies a l’aportació econòmica de l’AMPA que la biblioteca del centre pot demanar en préstec interbibliotecari els llibres a la biblioteca pública i vosaltres els teniu gratuïtament.

El azul es un color cálido

Sobre l’autor

Julie Maroh va nèxier a Lens, l’1 de setembre de 1985. És dibuixant de còmic i d'historietes francesa coneguda mundialment per la seva novel·la gràfica Le bleu est une couleur chaude (El azul es un color cálido), adaptada al cinema l’any 2013 por Abdellatif Kechiche, sota el títol La vida de Adèle.

Julie va començar a dibuixar als sis anys i als 8 ja havia acabat el seu primer còmic. Va obtenir una beca per estudiar belles arts a E.S.S.A.T (École supérieure des arts appliqués et du textile) de Roubaix. Més endavant, va continuar estudiant a Brussel·les, on va obtenir diversos graus a l’Institut Saint-Luc i a l’Académie Royale des Beaux-Arts.

Al 2004 amb 19 anys, en va començar a dibuixar Le bleu est une couleur chaude, novel·la gràfica que es va publicar al 2010 per l’editorial Glénat.

L’any 2011, Le bleu est une couleur chaude va rebre el prestigios premi del Festival del còmic d’Angulema.

Altres llibres d’aquesta autora:

Skandalon (2013)

Body music (2017)

Lloc web: http://www.juliemaroh.com/

Sobre el llibre

Títol: El azul es un color cálido

Autora: Julie Maroh

Editorial: Dibbuks

Pàg.: 156

Llengua: castellà

ISBN: 978-84-92902-44-6

L’editorial d’aquest còmic va el següent comentari:

“Clementine es una adolescente sin problemas. Un día se cruza en la calle con una pareja de chicas. Una lleva el pelo teñido de azul y le sonríe, mientras Clementine baja la vista. A partir de este preciso momento todo va a cambiar para ella: su relación con sus nuevos amigos, su sitio en la familia, sus prioridades... y sobre todo su sexualidad.

Es difícil saber qué aspecto tiene el amor. El trazo de la autora propone unas perspectivas, unas posturas tan inesperadas como la vida misma. Clementine y Emma intentan amarse a pesar de las dificultades que supone la visión de la homosexualidad por parte de la sociedad actual y los propios prejuicios de Clementine. Pero descubrimos una historia de amor que, a pesar de ser trágica, podría ser la de cualquiera, y sin diluir su intensidad en una profusión de reivindicaciones sociales.

El cómic inspiró a Abdellatif Kechiche la película La vida de Adèle, ganadora de la Palma de Oro en Cannes.

La novela gráfica El azul es un color cálido ha vendido más de 13 000 ejemplares solo en España y se ha traducido a 15 idiomas.”

Cinefòrum

Ahir a la tarda, varem quedar per veure la pel·lícula de «Un monstruo viene a verme» dirigida per Juan Antonio Bayona. Bo i que no varem ser molta gent, no van faltar les crispetes i les ganes!!

 

Cinefòrum

La pròxima trobada serà el dijous 8 de març. Com ja sabeu mirarem la versió cinematogràfica del llibre Un monstre em ve a veure. Us passo el tràiler de la pel·lícula, per tal de fer un tastet:

 

FITXA TÈCNICA DE LA PEL·LÍCULA

Títol

Un monstre em ve a veure

Títol original

A Monster Calls

Director

Juan Antonio Bayona

Guionista

Patrick Ness

Actors principals

Lewis MacDougall,

Felicity Jones,

Liam Nesson,

Sigourney Weaver,

Toby Kebbell

Any

2016

La simbologia del teix

Com ja sabeu, un dels protagonistes d’aquesta història és el monstre. Aquest monstre té un aspecte força particular ja que és una barreja entre arbre i persona. Es podria dir que l’aparença general és d’arbre. Un arbre que pot gesticular i moure’s perquè té cames i braços i comunicar-se a través d’un rostre replet d’arrels, branques i esforça, igual que tot el seu cos/tronc.

L’home/arbre que apareix a la novel·la és concretament un teix. Crec que la tria d’aquest arbre per part de l’autor no és a l’atzar. El teix és un arbre molt verinós i la seva ingesta pot produir la mort. Encara que s'ha descobert que el taxol, que s'extreu de l'escorça del teix, és una substància amb propietats anticanceroses, eficaç contra el càncer d'ovari, pell, mama i còlon. Per tant, el teix és un arbre verinós i curatiu, alhora. Tenint en compte tot això, es podria dir que el teix simbolitza la malaltia de la mare que lluita entre la vida i la mort.

La relació entre el teix i la mare es present dins la novel·la en dues ocasions molt clares. La primera és les constants referencies que la mare fa a en Conor de l’arbre que hi ha just davant de casa seva. És un teix i està al costat d’un cementiri (el teix com a símbol d’esperança de guarir-se i el cementiri que al·ludeix a la mort). La mare li agrada contemplar-lo per la seva bellesa i majestuositat. La segona ocasió on el teix té protagonisme és en un remei que provarà la mare per intentar curar-se, fet a base de teix.

Al llarg de la història, el teix ha sigut objecte de llegendes i històries, degut al seu aspecte bonic i alhora tenebrós. D’aquí també es pot veure la simbologia del teix com a portador relats, tal i com ho veiem en el llibre. El monstre/arbre explica tres històries a en Conor que tenen com a objectiu que en Conor expliqui la seva veritat.

Última sessió de Un monstre em ve a veure

Ahir varem tenir la darrera sessió del Prohibit Llegir!, on vàrem comentar tot el llibre.

L’aspecte més tractat va ser si el monstre existeix o no en realitat. Una part de vosaltres veu argumentar que el monstre és fruit de la imaginació d’en Conor. El monstre és un personatge que crea la ment d’en Conor per tal de poder fer front al seu dia a dia tan dur. En canvi, l’altra part de vosaltres déieu que el monstre és real, ja que dins de la novel·la hi apareixen molts elements que així ho justifiquen, sobretot, el rastre que sempre deixa el monstre després de cada aparició. Així, Un monstre em ve a veure el considereu un llibre fantàstic.

Un altre tema que vareu plantejar van ser les històries que explica el monstre. Moltes vareu dir que eren històries enganyoses, que tendien a crear-te un judici erroni sobre un personatge concret: «les coses molts cops no semblen el que son». En canvi, també vareu considerar aquestes històries son justes i que son tractades com a contes, on els personatges exemplifiquen trets oposats entre si.

També vareu destacar que el final era una mica previsible i que us vau emocionar.

Per últim, us facilito un enllaç a la revista Faristol on en Joan Portell fa una bona crítica del llibre(https://www.clijcat.cat/faristol/critica/Un-monstre-em-ve-a-veure-)