dilluns, 9 de desembre del 2019

Última trobada

Per fi ja ens hem trobat! Després dels exàmens, feinetes, deures, treballs... hem recuperat l'última sessió del club, dins d’un clima més relaxat i tranquil, i a tocar d’un pont de tres dies de festa!
La vetllada ha estat molt animada, ja es nota que us coneixeu i les vergonyes són cosa del passat!!
Podríem dir que la meitat del grup heu acabat el llibre i l’altre meitat us faltava poques pàgines (encara que algunes de les més veteranes ni s’ha la llegit. La Maria va dir que la seva mare se’l va llegir i li va explicar de què anava. M’encanta! Li vaig dir que un altre dia podria assistir ella al club).
Aquesta segona meitat que hem llegit és la més forta del llibre. Hi ha molts moments que us han impressionat força: l’escena del gos, l’atac a l’Anja i la Jenny, els diversos càstigs que reben (jugar amb la temperatura: fred i calor, el soroll ensordidor, gas per fer-los dormir, enverinar el menjar...). El final del llibre us ha deixat sense paraules: els tres supervivents no tenen menjar, ni aigua, no hi ha corrent elèctrica, estan a les fosques, talment com si l’home s’hagues cansat de jugar i els hagues abandonat... Un desenllaç que algunes de vosaltres ja us ho esperàveu i d’altres no. Les preguntes que us vaig fer van ser: Creieu que la violència exercida pel segrestador té una finalitat en el conjunt del llibre? Que ens vol transmetre l’autor del llibre? És violència gratuïta?... no hi va haver resposta... aquestes preguntes són les que em van fer escollir aquest llibre pel club... per saber les vostres impressions i opinions i treure l’entrellat... segon cop que llegeixo el llibre i encara no he pogut contestar-me-les. En fi, crec que és un d’aquells llibres que et persegueixen, que no pots para de pensar en el sentit de tot plegat.

dijous, 21 de novembre del 2019

Canvi de dates

Degut als exàmens, treballs i feines diverses que teniu aquests dies, el club de lectura s’ha canviat de dia, per tal que tingueu més temps i aneu més relaxats. Així el pròxim dia que ens trobarem serà el dijous 5 de desembre.

dilluns, 18 de novembre del 2019

Proposta d'activitat

M’agradaria que pel dijous vinent us preparéssiu fragments, reflexions del llibre que us han impressionat, per així comentar-ho en la trobada. Si voleu ho podeu publicar al bloc de Prohibit Llegir!!

divendres, 8 de novembre del 2019

Segona trobada

Aquest dijous hem fet la segona trobada del club de lectura. Tot un èxit d’assistència, heu vingut quasi tothom.
Seguint una mica amb la tònica de l'última trobada, totes heu estat un pèl tallades i vergonyoses, amb excepció d’en Gerard i la Nour que han trencat el gel ... Sort d’ells, perquè semblava que estigues fent un monòleg...
Com sempre, en aquesta sessió ens havien de llegir la meitat del llibre. Aquesta meitat, ha donat molt de si i hem tractat molts temes. Primerament, hem fet un repàs de tots els personatges que estan tancats al búnquer:
  • Linus: noi de 16 anys. És el protagonista ja que és ell qui escriu el diari i explica la història. És el personatge que sabem més coses del seu passat i del seu caràcter. La Nour va dir: «és avorrit, sembla el més gran de tots, perquè és molt responsable
  • Jenny: nena de 9 anys. Jaqueta vermella, una samarreta on hi ha la fotografia d’un tigre, texans i vambes. Té molta afinitat amb Linus. Té idees molt bones: «escriure llistes de coses necessàries al senyor d’alt» .
  • Anja: dona segura de si mateixa, vestida amb una brusa blanca, una faldilla curta i negra, mitges i talons alts. A prop dels trenta, culta, cabells rossos color mel, un nas bonic, la boca ben formada, dents perfectes, un collaret de plata al coll. Es dedica a vendre pisos. És força egoista.
  • Fred: Home immens, alt fort i musculós. Dur com una pedra. Mans greixoses, cabells curts. Texans d’anar a treballar, botes, una samarreta descolorida amb les mànigues tallades. És drogoaddicte, està enganxat a l’heroïna. No queda massa clar de què treballa.
  • Bird: Home d’uns trenta anys molt llargs, gras, amb els cabell negres i arrissats. És consultor de direcció, es dedica als negocis. És prepotent i cregut.
  • Russell: home gran, filosof. Està molt dèbil degut a un tumor cerebral. És observador, pacient , intel·ligent i tranquil.
Moltes de vosaltres us heu identificat amb la Jenny, encara que en Russell també us ha despertar l’interès.
La forma de ser capturats tots els personatges és diferent (en un bar, en un pis, dins una furgoneta, etc.), però hi ha una cosa comuna entre tots: la utilització d’alguna droga que els deixa sense coneixement (Rohypnol, cloroform, etc.) i no saben com han arribat al búnquer.
La descripció aproximada de l’home que els agredeix, el segrestador, és: «home de mitjana edat, metre setanta-cinc. Cepat, però sense ser gaire musculós. Mans fortes. Ben afaitat. Ulleres lleugerament fosques. Vestit negre, camisa blanca, corbata de color grana. Sabates negres sense cordons, mitjons grana. Astut i llest.» Això és tot. No tenen més informació.
La pregunta estrella i quasi obligada de fer ha estat: per què estan tancats al búnquer?
En Gerard ha dit que era un «estudi sociològic» per esbrinar i «estudiar el comportament» de sis «persones» de diferents edats, sexe i condicions econòmiques. Algú també va dir que era «un boig». Tots heu estat d’acord que tots els personatges podran fugir del búnquer, menys la Berta que no ho tenia tan clar.
Un altre tema que ha sortit ha sigut què faríeu vosaltres si estiguéssiu tancades en un búnquer. Algunes respostes han sigut «dormir i menjar», encara que, en general vaig tenir la sensació que no hi havíeu pensat. Relacionat amb això en Gerard va fer una reflexió brillant: «Parlar, jo parlaria amb la gent del búnquer. Tots van a la seva bola». Si, la veritat és que en el llibre no hi ha massa comunicació ni bon rotllo. Crec que és un dels aspectes que m’han impressionat més: sis persones, 24 hores al dia tancats dins d’un mateix recinte durant dies i no saben res de res de cadascun d’ells. No es fan companyia, no expressen com es senten, no fan res conjuntament per passar les hores.
Una de les coses que us va impactar va ser el moment que dins de l’ascensor hi trobem una capsa repleta de paquets de tabac i droga. Un dels comentaris va ser, «en Fred s’havia desintoxicat i torna a recaure», «l’home està jugant amb ells».
Us vaig demanar la puntuació del llibre: 0 no m’ha agradat gens i 10, m’ha agradat molt, i la nota estava entre 8,5 i 10. Fantàstic, això vol dir que us està agradant!!!
Per últim, bo i la timidesa general, em vareu confirmar que us heu sentit còmodes i us ho heu passat bé. Espero que en la propera trobada us llenceu més!!

dilluns, 28 d’octubre del 2019

Primera sessió

El passat dijous 24 d’octubre vàrem tenir la primera sessió del primer club de lectura «Prohibit Llegir» del curs. Un record d’assistència!! 15 persones en total, la gran majoria sou de primer, encara que també hi ha algú de segon i de PFI... i per descomptat, les veteranes de sempre!!
Aquesta trobada va ser, bàsicament, un primer contacte per coneixe’ns. Varem fer les presentacions partiments i van parlar del què llegíeu. Per últim, van fer un recordatori de les properes trobades.
Espero que el pròxim dia segueixi el bon rotllo que hi va haver, això si, sense tantes vergonyes.

dilluns, 21 d’octubre del 2019

Diari del búnquer


Sobre l’autor
Kevin Brooks va néixer a Exeter, Devon, i va estudiar a Birmingham i a Londres, filosofia i psicologia . Personatge polifacètic que ha treballat en diversos oficis: en un crematori, un zoo, un taller mecànic i a correus, abans de deixar-ho tot, feliçment, per escriure llibres. És un premiat autor d'onze novel·les i viu a Nord Yorkshire.
El nom de Kevin Brooks s’ha convertit en un referent dins la literatura per joves, amb títols que s’han traduït a diversos idiomes com Martyn Pig, Lucas, Candy o El camino de los muertos.
Una de les raons d’èxit de les seves novel·les és que el llibres dirigits als joves utilitza el mateix tractament que en els obres destinades al adults. Autor de thriller, on la por i l’angoixa hi son molt presents: A veces me critican por ser un escritor muy oscuro, pero es de lo que me gusta hablar con los jóvenes, porque ellos comprenden estos temas tan fuertes. Además, ellos entienden y saben todo, porque sobra información, pero cuando lo haces a través de la literatura, logras mostrarles esa misma realidad de una manera diferente


Sobre el llibre
Títol: Diari del búnquer
Autor: Kevin Brooks
Editorial: Grup 62
Pàg.: 295
Llengua: català
ISBN: 9788416297153
Premis: Medalla Carnegie




La sinopsi del llibre és la següent:
Linus, un jove de setze anys, es desperta espantat en un búnquer. L’han segrestat. No entén per què. Ningú es comunica amb ell. El seu únic contacte amb l’exterior és un ascensor que baixa cada matí amb provisions. Dies més tard, baixen altres persones, altres segrestats. No tenen res en comú entre ells. Què vol el segrestador?

dimecres, 16 d’octubre del 2019

Benvinguts al club

Aquest curs comencem amb molt força!! El club de lectura Prohibit Llegir! s’han apuntat 14 persones, un record d’assistència. Els integrants de la primera sessió del Prohibit Llegir! sou:
Berta Bachs
Gerard Balbier
Abderrahim Choulli
Andrea Beatriz Ducu
Nour el Mzouri-Chekroun
Isabel Gamboa
Ariadna Gutiérrez
Inés Jimenez
Carla Martínez
Maria Mateos
Vinyet Puigventòs
Raquel Saavedra
Aya Samady
Xianqi Wang
Enhorabona!!!
Aprofito per dir-vos els dies de les trobades:
  • Dijous 24 d'octubre: primera sessió (lliurament del llibre i presentació de totes les participants)
  • Dijous 7 de novembre: segona sessió (comentar el llibre fins la meitat)
  • Dijous 21 de novembre: tercera sessió (comentar tot el llibre i fer el tancament)