Un dels temes del llibre és la
integració d’en Simple dins d’un pis d’estudiants. En Kléber,
el germà petit, intenta evitar que en Simple ingressi en un centre
psiquiàtric i decideix endur-se’l a viure en un pis compartit per
quatre joves.
Per poder saber més coses sobre
aquest tema, ahir ens vàrem venir a veure en Joan i la Maria de la
Fundació Maresme: persones amb diversitat
funcional que viuen o
han viscut sols.
Després de presentar-nos, en Joan i
la Maria ens vam explicar la seva experiència individual.
La Maria ens va dir que havia estat
en diversos centres per a discapacitats. Durant un temps, va viure
amb la família que la va adoptar fins que van decidir anar a la
residència de la Fundació Maresme. Passat un temps, els monitors la
van animar per tal que fes el pas d’anar a viure en un pis
compartit per a dues persones. La Maria ens explica que aquest últim
pas li va costar una mica, però actualment està encantada.
En Joan, ara, viu a la residència,
però abans havia viscut amb la seva família. També va passar un
temps vivint sol i, més tard, va viure en un pis compartit.
La Mireia, la monitora, ens va
aclarir diversos aspectes per tal d’entendre les intervencions d’en
Joan i la Maria.
Així, van saber que la residència
és una casa on conviuen 15 persones amb discapacitat juntament amb
els monitors i s’organitzen, el dia a dia, per fer les diverses
tasques domèstiques. En canvi, el pis compartit és la convivència
de dues persones que reben ajuda dels monitors alguns dies a la
setmana.
La veritat és que va ser una
xerrada molt interessant. En Joan i la Maria van participar
obertament i van explicar-nos les seves experiències de forma molt
dinàmica i personal. Ens van dir que s’havien trobat molt ben
acollits i ens van donar les gràcies per escoltar-los i oferir-los
un espai on poder parlar.
Per la nostra part, bo i que estàveu
una mica cohibides, després em vàreu comentar diverses coses. En
general, us va agradar la trobada, ha estat una experiència molt
original. Una de vosaltres va dir que «sabia quedat amb les ganes»
d’anar a un pis o a la residència, per poder veure com
s’organitzen i conviuen. Una altra de vosaltres va comentar que
personalment estava molt
sensibilitzada
amb els discapacitats, ja que la seva
escola de primària estava al costat l’escola Les aigües i feien
moltes activitats conjuntes.
Bé,
per finalitzar, dir que va ser una vetllada fantàstica i molt
enriquidora, gràcies a la col·laboració desinteressada d’en
JOAN, la MARIA i la MIREIA.
Moltes gràcies per venir i
compartir les vostres experiències amb nosaltres!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada