Sobre
l’autora
Gemma
Lienas (Barcelona, 1951) és una de les escriptores més reconegudes
de la literatura catalana actual. A més de col·laborar amb els
mitjans de comunicació, ha escrit una cinquantena de llibres, alguns
dedicats als joves, com Cul
de sac,
Així
és la vida, Carlota
(Menció d'Honor de l'IBBY 1990), El
diari lila de la Carlota
(Premi Unesco per la tolerància), El
diari vermell de la Carlota,
Bitllet
d'anada i tornada
(Premi L'Odissea 1998) o la col·lecció de misteri La
Tribu de Camelot
i la col·lecció d'educació emocional Minty
La Fada;
i d'altres als adults, com Una
nit, un somni,
Atrapada
al mirall
i El
final del joc
(Premi Ramon Llull 2003).
Els
seus llibres tenen sempre una visió de gènere. En els seus escrits
de no ficció ha aprofundit en temes com sexualitat, violència,
prostitució, maternitat, usos del temps, les noves famílies i el
feminisme, per exemple: Rebels,
ni putes ni submises
o Pornografia
i vestits de núvia.
Els seus llibres de ficció es basen habitualment en conflictes
psicològics.
Un
dels seus personatges més coneguts és la Carlota, protagonista
d'alguns dels seus llibres com: El diari lila de la Carlota,
El diari vermell de la Carlota o Així és la vida,
Carlota. En una de les seves entrevistes, Lienas explica que
inicialment era només la protagonista d'una novel·la però temps
després, volia escriure un llibre sobre les discriminacions que
encara existeixen contra les dones i va optar per fer-ho de la mà de
la Carlota. Així va néixer El diari lila de la Carlota
(2001), un dels principals èxits de l'autora i el principi d'una
saga que portat a la protagonista a descobrir la sexualitat i
l'afectivitat, la violència de gènere, la bulímia, les drogues,
etc. Carlota també és protagonista en la col·lecció juvenil "La
tribu de Camelot", on l'autora cuida especialment els rols de
nois i noies per evitar els estereotips sexistes creant nous models
de relacions entre joves basats en la igualtat.
Títol:
Diario violeta de Carlota
Autora:
Gemma Lienas
Editorial:Aleph
Pàg: 175
Llengua:
castellà
ISBN:9788476699287
A la coberta del llibre, hi apareix la següent sinopsi:
El diari lila de la
Carlota (¿recordeu Cul de
sac, Així és la vida Carlota, Ets galàctica,
Carlota...?) no és novel·la. Tampoc un diari íntim qualsevol.
La Carlota, encuriosida pel joc
proposat per l’àvia, observa el món amb les «ulleres liles» i
comprova com situacions quotidianes que semblaven inqüestionables
resulten injustes i discriminatòries.
¿Qui s’ha inventat que, en
qüestions amoroses, els nois han de prendre la iniciativa? ¿Per què
el físic de les noies és més important que el dels nois?
I topa, també l’horror de les
xifres. El 70 per cent dels pobres de la Terra són dones. El 65 per
cent dels analfabets de la Terra són dones...
El diari lila de la Carlota és una
guia subversiva que ens invita a reflexionar sobre la situació de la
dona en el món d’avui i ens encoratja a continuar «la cadena
lila». Per descobrir situacions injustes cap a la dona, per
descobrir quan estem actuant d’acord amb uns models imposats, et
calen les ulleres liles.
Posa-te-les!
Hola bones! Sóc una alumne del biada, Natasha Garrido, i moltes vegades miro les publicacions que penjeu i em semblava una bona idea penjar el meu article del TDR que he realitzat i que esta centrat sobre tres autores angleses o americanes que són de diferents èpoques.
ResponEliminaLes tres lluitaven per la igualtat de gènere i Toni Morrison també insistia molt en el tema del racisme. Com que el llibre de Carlota és feminista Sílvia em va proposar de pujar-lo aquí com un comentari, així que aquí teniu, espero que ho gaudiu.
Me, Natasha Garrido, I have done my research project about Jane Austen, Virginia Woolf and Toni Morrison (Chloe Anthony Wofford). This three woman who are or were writers and talk about feminism, racism, machismo, and about community lgbt+. To sum up, they fight to have gender equality in all areas.
Jane Austen was the one that could least freely write (to be born in 1775) althaugh she also criticized that woman always had to be at home taking care of children and doing housework so, in the end, they never could have her own time to develop their talent like for example, to write.
Then came Virginia Woolf who wrote a lot about feminism and also for being bisexual spoke very freely about sexual orientations despite only with women because men would not react well. On the other hand, Woolf committed suicide because of her illness, bipolarity, which she acquired due to the death of her parents and her stepsister and because during her first years of life she suffered sexual abuse.
Finally, we have Toni Morrison who is a black girl whose work is basically based on racism and blames white man for what he has forced on some black people who have had to kill, rape or steal.
This girls were not so far from where we are nowadays, there is still machismo, there are still aggressions and we must continue fighting to get rid of all kinds of oppression. From my point of view, new generations are reacting against feminism that has spread so much now that women receive an education and almost the same opportunities as men (in developed countries) but we have to prevent machismo from growing back, it is our duty to get freedom!
Natasha Garrido Góngora
2nd Humanisitic Baccalaureate