Última trobada de Simple

Ahir dijous 23 de febrer va tenir lloc a la biblioteca la última trobada del club. Varem comentar el final del llibre Simple. 
En general, Simple us ha agradat. La història l'heu torbada molt dinàmica i ràpida de llegir. Us ha enganxat. Quasi totes heu sentit simpatia per en Simple, el protagonista, que bo i patir una discapacitat mental, molts cops heu pogut comprovar que té una capacitat innata per dir les coses tal com son.
Tot l'embolic de la trama l'heu trobat origianl, en alguns moments heu patut, però el seu desenllaç us ha fet reflexionar sobre el tema de la inserció dels discapacitats dins de la societat.

Segona sessió de Simple

Ahir va tenir lloc la segona trobada del club de lectura Prohibit Llegir a la biblioteca del centre. Cal a dir, que va ser una sessió plena de sorpreses!! La primera va ser que només vareu assistir quatre persones de les vuit apuntades (metges, deures, malalties). I d’aquestes quatre , tres ja us havíeu llegit tot el llibre (en teoria comentàvem fins el capítol 8).

Essent tant poques, la trobada va ser molt íntima, acollidora i tothom va poder explicar les seves impressions. A totes us ha agradat el llibre, us ha enganxat la seva història. En Simple, el protagonista, us ha fet riure més d’un cop per les seves sortides i situacions còmiques que provoca. Una de vosaltres va dir que tots son una mica com en Simple, ja que algun cop a la vida hem fet coses que ell fa. Dels companys del pis teniu simpatia per l’Enzo i l’Aria i no us agrada gens l’Emmanuel. Totes vareu coincidir que en Kléber, el germà petit d’en Simple, és molt responsable i madur per l’edat que té. També vareu comentar que no ha de ser fàcil per un jove de disset anys fer-se càrrec d’un germà amb una malaltia mental.

Una de les reflexions interessants que va sorgir durant la sessió va ser la mala influència del senyor Pinpin (conill de peluix d’en Simple). En Simple té llargues converses amb el senyor Pinpin que el considera el seu amic inseparable. En aquestes converses, molts cops el senyor Pinpin incita a Simple a fer coses que no son correctes. De fet, en Simple utilitza el senyor Pinpin com a recurs per expressar els seus sentiments, dubtes, les seves pors i protegir-se dels seus errors. Així, com a lectors, estem informats dels pensaments i idees d’en Simple.

Bé, crec que no em deixo res de tot el què varem parlar. Recordeu que la pròxima trobada serà el dijous 23 de febrer, on ja podrem comentar totes les anècdotes i detalls del llibre sense fer spoiler.

Recomanacions del club

Simple de Marie-Aude Murail

Sobre l’autora

Marie-Aude Murail, filla d’una família d’artistes, va néixer a Seine-Maritim (França) en 1954 . Després d'uns perllongats estudis de Lletres en la Sorbona, es va consagrar als seus llibres i a la seva família. En 2004 va rebre la insígnia de Caballero de la Legió d'Honor pels serveis prestats a la literatura. Va viure molts anys a París i també a Bordeus, i actualment viu en Orléans, on es troba molt compromesa en la defensa dels nens refugiats sense papers.

Marei-Aude Murail fa més de vint anys que escriu per a joves i té una vuitantena de títols publicats. La seva popularitat a França és excepcional: ha venut més d’un milió d’exemplars, ha guanyat més d’una desena de premis i no para de guanyar nous lectors. A casa nostra és coneguda per l’entranyable novel·la Quina passada!

Les seves novel·les tracten sobre diversos temes (política, història, amor, aventura...) i s’han traduït en diverses llengües.

Alguns dels seus llibres porten aquest títols:

Un assassí a l’institut

L’assassí de la corbata

Caçadors d’enigmes

Simple

No somos los únicos que llevamos este estúpido apellido

Quina passada!

¿Oh, oh!

Sobre el llibre

Títol: Simple

Autora: Marie-Aude Murail

Editorial: Estrella Polar

Any d’edició: 2009

Pàg.: 185

Llengua: català

ISBN: 978-84-92671-33-5

Una mica ja sabeu de què va el llibre, però per refrescar la memòria us reprodueixo la sinopsi que apareix en aquesta edició:

En Simple sap comptar a tota velocitat: 7,9,12, B, 1.000, 100, juga amb Playmobils i amb els hobenets amagats als telefons, despertadors i semàfors. Té tres anys i vint-i-dos anys. Vint-i-dos d'edat civil, i tres d'edat mental. Per la seva banda, el seu germà Kléber fa l'últim curs de batxillerat, és molt valent i està molt, molt cansat d'ocupar-se d'en Simple.En Simple té un altre amic i aliat: el senyor Pinpin, un conill de peluix que l'acompanya a tot arreu. Però a la vida d'en Simple res no és simple, sobretot el dia que en Kléber decideix que compartiran pis amb tres estudiants per salvar el seu germà del centre de salut mental. 

Acontinuació, us passo el trailer de la pel·lícula:

 

Benvinguts al club!

Com ja sabeu, aquest segon club de lectura de Prohibit Llegir, el començarem amb el llibre Simple de Marie-Aude Murail.

Bé, aprofito per donar la benvinguda als nous membres de Prohibit Llegir!: 

Nedal Abdelhak

Carla Almagro

Victòria Arizcuren

Marta González

Marina Hidalgo

Ines Jiménez

Maria Mateos

Durant la lectura de Simple ens trobarem els següents dies: 

• Dijous 26 de gener de 2017

• Dijous 9 de febrer de 2017

• Dijous 23 de febrer de 2017

• Dijous 16 de març de 2017 (pendent de confirmar)

  

Tercera sessió de Mentiders

En l'última trobada de Prohibit Llegir! vam compartir un munt de coses sobre la lectura de Mentiders. Primerament, vam viure l’emoció que algunes de vosaltres vareu expressar (fins i tot amb llàgrimes als ulls!!) amb tot el desenllaç de la novel·la. El final us va sorprendre, i molt.

La Marina ens va obsequia amb la lectura en veu alta de l’últim conte que intercala la Cadence dins del seu relat. Totes hi vam estar d’acord: aquest últim conte és un resum de tot el que succeeix en el llibre.

També es va reflexionar sobre la possibilitat que la Carrie, en Johnny i en Gat siguin al·lucinacions fantasmagòriques que pateix la Cadence en l’últim retrobament (estiu dels 17anys). És a dir, la Cadence per poder enfrontar-se a la crua realitat de tot el que va succeir, necessita creure que els Mentiders estan vius. Gràcies a la seva ajuda podrà esbrinar tot el que va passar. De fet, estan vius en el seu cap i només quant ella es capaç d’assumir el que va passar, s’adona que les seves vides estan separades per sempre.

Una de vosaltres va fer una comparació molt original i encertada sobre el tema de l’incendi i les aparicions fantasmals. La Marta li agradem les novel·les de por. Un dels últims llibres que va llegir, Cuentos de terror desde la boca del túnel, hi ha un història d’una institutriu que es fa càrrec d’uns germans d’una família adinerada. Sempre té problemes amb el germà gran que és indisciplinat. En el moment que li comenta a la mare, aquesta li diu que aquest fill va morir fa anys en un incendi. La Marta en tot moment va tenir present aquest conte i ja des de l’inici va llegir Mentiders condicionada per l'argument d'aquest conte.Per tant, crec que va ser l’única que no li va impactar tant el final.

Bé, per últim dir que a tothom li va agradar el llibre... Fantàstic! Ara fins la propera lectura!

Proposta

Un cop heu acabat la lectura del llibre, crec que és molt adient la següent reflexió:

Els Mentiders qui són? Què significa per vosaltres la paraula mentiders? A qui va dirigit?