divendres, 21 de febrer del 2020

Primera sessió

Ahir dijous van tenir club de lectura, «Prohibit Llegir!». Com sempre us vaig repartir els llibres i van fer el recordatori de les trobades. Varem quedar que la propera sessió llegiríem fins la meitat del llibre , pàg 106.
Després, van parlar de moltes coses, entre elles que el dissabte 7 de març, dia de les Jornades de Portes Obertes de l’institut, vindreu a dinamitzar la biblioteca i fer una petita explicació a les famílies del club de lectura. També van comentar de fer la sortida al saló del còmic, igual que l’any passat. Totes us vau animar molt!!. Vau fer la proposta de visitar la Japan Weekend, però aquest any és massa just per organitzar-ho ( és el 7 i 8 de març) i van decidir d’anar-hi l’any que ve. Per últim, la Carla va dir de fer un taller de ninos de peluix relacionat amb el llibre Kentukis. A tothom li va semblar fantàstica la idea, però l’únic inconvenient és que ningú en sap fer, de peluixos. Evidentment, per vosaltres no n’hi ha cap de problema, la Maria i la Carla es baixaran tutorial per Internet i ens faran de talleristes.

dimecres, 19 de febrer del 2020

Kentukis

Sobre l’autora
Samanta Schweblin va néixer a Buenos Aires al 1978. Va estudiar «Imagen y Sonido» i només amb 23 anys va guanyar el primer Premi del Fondo Nacional de las Artes i el premi del Concurso Nacional Haroldo Conti, amb el seu primer llibre El núcleo del Disturbio, publicat al 2002. L’any 2008 va obtenir el premi Casa de las Américas, pel seu llibre Pájaros en la boca i la beca FONCA de residencias para artistas del gobierno Mexicano.
Samanta Schweblin ha escrit diversos llibres:
  • Relats:
El núcleo del disturbio (2002)
Pájaros en la boca (2009)
La pesada valija de Benavides (2010)
  • Antologies:
Cuentos Argentinos (2004)
La joven guardia (2005)
Una terraza propia (2006)
  • Novel·les:
Distancia de rescate (2014)
Kentukis (2018)

Sobre el llibre
Títol: Kentukis
Autora: Samanta Schweblin
Editorial: Randon House
Pàgines: 221
Llengua: castellà
ISBN: 9788439734895


La sinopsi del llibre és la següent:
«Casi siempre comienza en los hogares. Ya se registran miles de casos en Vancouver, Hong Kong, Tel Aviv, Barcelona, Oaxaca... y se está propagando rápidamente a todos los rincones del mundo. No son mascotas, ni fantasmas, ni robots. Son ciudadanos reales, y el problema -se dice en las noticias y se comparte en las redes- es que una persona que vive en Berlín no debería poder pasearse libremente por el living de alguien que vive en Sídney, ni una persona que vive en Bangkok desayunar junto a tus hijos en tu departamento de Buenos Aires. En especial cuando esas personas que dejamos entrar a casa son completamente anónimas.
Los personajes de esta novela encarnan el costado más real -y a la vez imprevisible- de la compleja relación que tenemos con la tecnología, renovando la noción del vouyerismo y exponiendo al lector a los límites del prejuicio, el cuidado de los otros, la intimidad, el deseo y las buenas intenciones. Kentukises una novela deslumbrante que potencia su sentido mucho más allá de la atracción que genera desde sus páginas. Una idea insólita y oscura, tan sensata en sus reflejos que, una vez que se entra en ella, ya no se puede salir.”
També us facilito diversos titulars de premsa:
Lo genial no es lo que dice Schweblin, sino cómo lo dice
The New Yorker
Una mirada inquietante sobre nuestra sociedad. Ningún lector podrá librarse de su descarga eléctrica.”
El Mundo
Per Internet, he trobat diversos enllaços que ressenyen i opinen del llibre:

divendres, 14 de febrer del 2020

Benvingudes al club!

Avui s’acabava el termini per fer les inscripcions del segon club de lectura. Aquest cop, la participació també ha estat força elevada. Sou un total d’onze persones, algunes repartiu, altres estreneu... i els vostres noms són:
Nedal Abdelhak
Berta Bachs
Gerard Balbier
Nour El Mzouri-Chekroun
Inés Jiménez
Carla Martínez
Maria Mateos
Laia Navarrete
Hada Vázquez
Yinuo Xu Zu
Xiaoqi Wang

Us recordo els dies de les trobades:
  • Primera sessió: dijous 20 de febrer.
  • Segona sessió: dijous 5 de març.
  • Tercera sessió: dijous 19 de març.
... I com sempre a la biblio de 16h a 17h

dilluns, 9 de desembre del 2019

Última trobada

Per fi ja ens hem trobat! Després dels exàmens, feinetes, deures, treballs... hem recuperat l'última sessió del club, dins d’un clima més relaxat i tranquil, i a tocar d’un pont de tres dies de festa!
La vetllada ha estat molt animada, ja es nota que us coneixeu i les vergonyes són cosa del passat!!
Podríem dir que la meitat del grup heu acabat el llibre i l’altre meitat us faltava poques pàgines (encara que algunes de les més veteranes ni s’ha la llegit. La Maria va dir que la seva mare se’l va llegir i li va explicar de què anava. M’encanta! Li vaig dir que un altre dia podria assistir ella al club).
Aquesta segona meitat que hem llegit és la més forta del llibre. Hi ha molts moments que us han impressionat força: l’escena del gos, l’atac a l’Anja i la Jenny, els diversos càstigs que reben (jugar amb la temperatura: fred i calor, el soroll ensordidor, gas per fer-los dormir, enverinar el menjar...). El final del llibre us ha deixat sense paraules: els tres supervivents no tenen menjar, ni aigua, no hi ha corrent elèctrica, estan a les fosques, talment com si l’home s’hagues cansat de jugar i els hagues abandonat... Un desenllaç que algunes de vosaltres ja us ho esperàveu i d’altres no. Les preguntes que us vaig fer van ser: Creieu que la violència exercida pel segrestador té una finalitat en el conjunt del llibre? Que ens vol transmetre l’autor del llibre? És violència gratuïta?... no hi va haver resposta... aquestes preguntes són les que em van fer escollir aquest llibre pel club... per saber les vostres impressions i opinions i treure l’entrellat... segon cop que llegeixo el llibre i encara no he pogut contestar-me-les. En fi, crec que és un d’aquells llibres que et persegueixen, que no pots para de pensar en el sentit de tot plegat.

dijous, 21 de novembre del 2019

Canvi de dates

Degut als exàmens, treballs i feines diverses que teniu aquests dies, el club de lectura s’ha canviat de dia, per tal que tingueu més temps i aneu més relaxats. Així el pròxim dia que ens trobarem serà el dijous 5 de desembre.

dilluns, 18 de novembre del 2019

Proposta d'activitat

M’agradaria que pel dijous vinent us preparéssiu fragments, reflexions del llibre que us han impressionat, per així comentar-ho en la trobada. Si voleu ho podeu publicar al bloc de Prohibit Llegir!!

divendres, 8 de novembre del 2019

Segona trobada

Aquest dijous hem fet la segona trobada del club de lectura. Tot un èxit d’assistència, heu vingut quasi tothom.
Seguint una mica amb la tònica de l'última trobada, totes heu estat un pèl tallades i vergonyoses, amb excepció d’en Gerard i la Nour que han trencat el gel ... Sort d’ells, perquè semblava que estigues fent un monòleg...
Com sempre, en aquesta sessió ens havien de llegir la meitat del llibre. Aquesta meitat, ha donat molt de si i hem tractat molts temes. Primerament, hem fet un repàs de tots els personatges que estan tancats al búnquer:
  • Linus: noi de 16 anys. És el protagonista ja que és ell qui escriu el diari i explica la història. És el personatge que sabem més coses del seu passat i del seu caràcter. La Nour va dir: «és avorrit, sembla el més gran de tots, perquè és molt responsable
  • Jenny: nena de 9 anys. Jaqueta vermella, una samarreta on hi ha la fotografia d’un tigre, texans i vambes. Té molta afinitat amb Linus. Té idees molt bones: «escriure llistes de coses necessàries al senyor d’alt» .
  • Anja: dona segura de si mateixa, vestida amb una brusa blanca, una faldilla curta i negra, mitges i talons alts. A prop dels trenta, culta, cabells rossos color mel, un nas bonic, la boca ben formada, dents perfectes, un collaret de plata al coll. Es dedica a vendre pisos. És força egoista.
  • Fred: Home immens, alt fort i musculós. Dur com una pedra. Mans greixoses, cabells curts. Texans d’anar a treballar, botes, una samarreta descolorida amb les mànigues tallades. És drogoaddicte, està enganxat a l’heroïna. No queda massa clar de què treballa.
  • Bird: Home d’uns trenta anys molt llargs, gras, amb els cabell negres i arrissats. És consultor de direcció, es dedica als negocis. És prepotent i cregut.
  • Russell: home gran, filosof. Està molt dèbil degut a un tumor cerebral. És observador, pacient , intel·ligent i tranquil.
Moltes de vosaltres us heu identificat amb la Jenny, encara que en Russell també us ha despertar l’interès.
La forma de ser capturats tots els personatges és diferent (en un bar, en un pis, dins una furgoneta, etc.), però hi ha una cosa comuna entre tots: la utilització d’alguna droga que els deixa sense coneixement (Rohypnol, cloroform, etc.) i no saben com han arribat al búnquer.
La descripció aproximada de l’home que els agredeix, el segrestador, és: «home de mitjana edat, metre setanta-cinc. Cepat, però sense ser gaire musculós. Mans fortes. Ben afaitat. Ulleres lleugerament fosques. Vestit negre, camisa blanca, corbata de color grana. Sabates negres sense cordons, mitjons grana. Astut i llest.» Això és tot. No tenen més informació.
La pregunta estrella i quasi obligada de fer ha estat: per què estan tancats al búnquer?
En Gerard ha dit que era un «estudi sociològic» per esbrinar i «estudiar el comportament» de sis «persones» de diferents edats, sexe i condicions econòmiques. Algú també va dir que era «un boig». Tots heu estat d’acord que tots els personatges podran fugir del búnquer, menys la Berta que no ho tenia tan clar.
Un altre tema que ha sortit ha sigut què faríeu vosaltres si estiguéssiu tancades en un búnquer. Algunes respostes han sigut «dormir i menjar», encara que, en general vaig tenir la sensació que no hi havíeu pensat. Relacionat amb això en Gerard va fer una reflexió brillant: «Parlar, jo parlaria amb la gent del búnquer. Tots van a la seva bola». Si, la veritat és que en el llibre no hi ha massa comunicació ni bon rotllo. Crec que és un dels aspectes que m’han impressionat més: sis persones, 24 hores al dia tancats dins d’un mateix recinte durant dies i no saben res de res de cadascun d’ells. No es fan companyia, no expressen com es senten, no fan res conjuntament per passar les hores.
Una de les coses que us va impactar va ser el moment que dins de l’ascensor hi trobem una capsa repleta de paquets de tabac i droga. Un dels comentaris va ser, «en Fred s’havia desintoxicat i torna a recaure», «l’home està jugant amb ells».
Us vaig demanar la puntuació del llibre: 0 no m’ha agradat gens i 10, m’ha agradat molt, i la nota estava entre 8,5 i 10. Fantàstic, això vol dir que us està agradant!!!
Per últim, bo i la timidesa general, em vareu confirmar que us heu sentit còmodes i us ho heu passat bé. Espero que en la propera trobada us llenceu més!!