El passat dijous 10 de novembre varem quedar per comentar Mentiders
fins la pàgina 131. Bo i que algunes de vosaltres no vareu resistir
la temptació i ja us l’heu acabat el llibre, la resta del grup
vareu llegir fins la meitat de la novel·la.
D’aquestes pàgines es van dir i analitzar moltíssimes coses.
Quasi totes vareu coincidir dient que els Sinclair és un model
familiar basat, bàsicament, amb l’aparença: cal comportar-se bé,
no mostrar debilitat... De fet, vareu remarcar les frases o lemes de
l’avi Sinclair: «No acceptis un no per resposta» o «No
seguis mai al final de la sala. Els triomfadors s’asseuen al
davant».
A tothom ha desesperat bastant el fet que després de l’estiu dels
15 anys, cap dels tres integrants dels Mentiders ( la Carrie, en
Johnny i en Gat), respongui els correus de la Cadence, tot i saber
que ella està malalta.
Us ha agradat especialment els contes que la Cadence intercala amb
tot el què explica. Una de vosaltres va dir que aquests contes
reflectien la realitat que viu la protagonista, d’una forma
simbòlica.
Un dels aspectes que us ha cridar força l’atenció ha estat la
forma que té la Cadence de descriure el seu patiment, tant físic
com psicològic. Sovint, us calia rellegir el paràgraf per
situar-vos i entendre els seus sentiments. Es podria dir, que la
Cadence té una forma d’expressar-se molt molt visual, sensitiva i
un pèl brusca.
Algunes de vosaltres us ha enganxat el llibre per la història d’amor
entre la Cadence i en Gat. Altres, en canvi, el que us ha intrigat ha
estat tota la relació de la família Sinclair: com son, què fan,
com es comporten...
Bé, per acabar recordar-vos que la propera trobada és el dijous 24
de novembre i caldrà que us hagueu acabat el llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada