Imatges sobre les diverses trobades

Us passo diverses fotografies que he fet durant les diferents sessions del club, del llibre El Diario violeta de Carlota. 

 

Última sessió

Aquesta última sessió de Prohibit Llegir! van parlar de molts temes i molt poc del llibre. És a dir, van parlar de temes relacionats amb el feminisme (temes que també es tracten en el llibre), però apenes vareu fer referència al llibre. Una de vosaltres va dir que li va impactar força una de les cartes que envia l’avia a la Carlota, la que explica el temor d’una nena sobre l’ablació del clítoris. Aquest tema va donar molt de sí. La Teresa va esmentar que molt sovint hi ha nenes que viuen aquí i quant és el moment de fer l'extirpació dels genitals femenins les envien al seu país d’origen.

Un tema interessant que va sorgir en aquest sessió va ser si pot o no haver-hi homes feministes. L’opinió de la Teresa és que els homes podem estar a favor dels drets igualitaris entre homes i dones i dur a terme moltes accions, però qui ha de liderar la revolta feminista han de ser les dones ja que som les que patim de desigualtat. Relacionat amb això, es va fer referència a una noticia on es deia que a Barcelona hi ha un grup d’homes feministes i la seva actuació es centra, bàsicament, a lluitar encontra de la violència de genere.

També es va parlar dels rols diferenciats que hi ha entre els homes i les dones: les dones sempre estan preocupades de la opinió dels altres i constantment es disculpen, les bromes on el cos de la dona es exposat de forma deliberada i la reacció de la gent en el moment d’explicar aquest sexisme... i un llarg etc. de comentaris i anècdotes que veieu al vostre voltant.

En acabar la sessió ens van fer una foto de grup.

A la biblioteca hi ha més llibres de la Gemma Lienas

Si us ha agradat el Diario violeta de Carlota, a la biblioteca trobareu els següents títols escrits per la mateixa autora: 

• Bitllet d'anada i tornada

• Dos-cavalls

• El diari blau de la Carlota

• El diari taronja de la Carlota

• El diari vermell de la Carlota

• ¡Eres galáctia, Carlota! 

Segona sessió: Diario violeta de Carlota

Ahir va tenir lloc la segona trobada de Prohibit Llegir! I vàrem comentar tot el que va passa en el llibre fins al dia 8 de gener (aproximadament, la meitat del llibre). La Teresa García no va poder venir, cosa que no us va agradar massa, però bo i així es van comentar moltíssimes coses.

Una de nosaltres va dir que el Diario violeta de Carlota era molt directa, és a dir, hi trobava a faltar una història més complexa i un estil literari més depurat. Idea que va ser replicada argumentant que el llibre és un petit manual sobre el feminisme i que exposa situacions irreals i una mica exagerades per tal que el lector entengui el que es critica.

De les diferents situacions que es plantegen al llibre vàrem debatre les següents:

• El germà de la Carlota li diu que ha vist anunciat a la TV una nina que té anorèxia. La reflexió que va acompanyar a aquesta situació és el sexisme que existeix en les joguines. Una de vosaltres va dir que era una crítica directa de la Barbie
• La Carlota està a la classe i el seu professor diu: «nois ja us podeu aixecar». Les noies no s’aixequen perquè no se senten al·ludides. La reflexió que va acompanyar a aquesta situació és que el llenguatge inclou noies i nois dins del terme genèric de nois.

La veritat és que vaig tenir la sensació que una hora de trobada era molt justa per expressar totes les vostres opinions, ja que constantment fèieu referencia a aspectes de la vida quotidiana on trobàveu una situació similar. Tothom va participar molt i va haver-hi molt bon rotllo entre tots.

La pròxima trobada és el dijous 23 de novembre, a les 16:00h a la biblioteca. Vindrà la Teresa i ja sabrem el final del llibre.

Primera sessió Diario violeta de Carlota

El passat dijous el club de lectura Prohibit Llegir! es va reunir per primera vegada aquest curs. Aquesta primera sessió va servir, bàsicament, per fer les presentacions de tots els membres i fer el préstec del llibre.

Trencant una mica la tònica que arrossegava el club, aquest cop s’han apuntat tres nois!! També cal dir que és un club força variat pel que fa a nivells, hi ha dos alumnes de primer d’ESO, tres de segon d’ESO, tres de batxillerat, un de PFI i un altre de cicles.

La novetat d’aquest club és que està dinamitzat per la Teresa Garcia, una exalumna i activista feminista que va escollir el Diario violeta de Carlota per poder fer un debat entre els assistents sobre la lluita per la igualtat entre dones i homes.

El diario violeta de Carlota de Gemma Lienas

Sobre l’autora

Gemma Lienas (Barcelona, 1951) és una de les escriptores més reconegudes de la literatura catalana actual. A més de col·laborar amb els mitjans de comunicació, ha escrit una cinquantena de llibres, alguns dedicats als joves, com Cul de sac, Així és la vida, Carlota (Menció d'Honor de l'IBBY 1990), El diari lila de la Carlota (Premi Unesco per la tolerància), El diari vermell de la Carlota, Bitllet d'anada i tornada (Premi L'Odissea 1998) o la col·lecció de misteri La Tribu de Camelot i la col·lecció d'educació emocional Minty La Fada; i d'altres als adults, com Una nit, un somni, Atrapada al mirall i El final del joc (Premi Ramon Llull 2003).

Els seus llibres tenen sempre una visió de gènere. En els seus escrits de no ficció ha aprofundit en temes com sexualitat, violència, prostitució, maternitat, usos del temps, les noves famílies i el feminisme, per exemple: Rebels, ni putes ni submises o Pornografia i vestits de núvia. Els seus llibres de ficció es basen habitualment en conflictes psicològics.

Un dels seus personatges més coneguts és la Carlota, protagonista d'alguns dels seus llibres com: El diari lila de la Carlota, El diari vermell de la Carlota o Així és la vida, Carlota. En una de les seves entrevistes, Lienas explica que inicialment era només la protagonista d'una novel·la però temps després, volia escriure un llibre sobre les discriminacions que encara existeixen contra les dones i va optar per fer-ho de la mà de la Carlota. Així va néixer El diari lila de la Carlota (2001), un dels principals èxits de l'autora i el principi d'una saga que portat a la protagonista a descobrir la sexualitat i l'afectivitat, la violència de gènere, la bulímia, les drogues, etc. Carlota també és protagonista en la col·lecció juvenil "La tribu de Camelot", on l'autora cuida especialment els rols de nois i noies per evitar els estereotips sexistes creant nous models de relacions entre joves basats en la igualtat.

Sobre el llibre

Títol: Diario violeta de Carlota

Autora: Gemma Lienas

Editorial:Aleph

Pàg: 175

Llengua: castellà

ISBN:9788476699287

A la coberta del llibre, hi apareix la següent sinopsi:

El diari lila de la Carlota (¿recordeu Cul de sac, Així és la vida Carlota, Ets galàctica, Carlota...?) no és novel·la. Tampoc un diari íntim qualsevol.

La Carlota, encuriosida pel joc proposat per l’àvia, observa el món amb les «ulleres liles» i comprova com situacions quotidianes que semblaven inqüestionables resulten injustes i discriminatòries.

¿Qui s’ha inventat que, en qüestions amoroses, els nois han de prendre la iniciativa? ¿Per què el físic de les noies és més important que el dels nois?

I topa, també l’horror de les xifres. El 70 per cent dels pobres de la Terra són dones. El 65 per cent dels analfabets de la Terra són dones...

El diari lila de la Carlota és una guia subversiva que ens invita a reflexionar sobre la situació de la dona en el món d’avui i ens encoratja a continuar «la cadena lila». Per descobrir situacions injustes cap a la dona, per descobrir quan estem actuant d’acord amb uns models imposats, et calen les ulleres liles.

Posa-te-les!

Ja han arribat els llibres

Els 10 exemplars de El diario violeta de Carlota ja han arribat a la biblioteca. Així,tots els membres de Prohibit Llegir! podreu llegir el llibre sense comprar-lo. Això ha estat possible gràcies a la col·laboració de l'AMPA i la biblioteca pública, que a través del Préstec Interbibliotecari el club pot gaudir dels llibres.

Benvinguts al club!

Aprofito per donar la benvinguda als nous membres de Prohibit Llegir!: 

• Nedal Abdelhak

• Abderrahim Choulli

• Sara El Harrak

• Marina Hidalgo

• Alicia Huertas

• Inés Jiménez

• Iñaki Jiménez

• Maria Mateos

• Clara Ramos

Durant la lectura de Diario violeta de Carlota ens trobarem els següents dies: 

• Dijous 26 d'octubre de 2017

• Dijous 9 de novembre de 2017

• Dijous 23 de novembrer de 2017

  

Videorecomanacions

Aquí teniu un seguit de videos recomanats per les participants del club de lectura:

Comença Prohibit Llegir!

Durant tota aquesta setmana he passat per les aules anunciant-vos l’inici del nou club de lectura d’aquest curs 2017-2018. El llibre que estrena el Prohibit Llegir! és el Diario violeta de Carlota de la Gemma Lienas.

Si teniu ganes de participar a partir del 16 d’octubre, podeu venir a la biblioteca i apuntar-vos!!

Recordeu que les trobades es fan els dijous a les 16h a la biblioteca. 

Tercera trobada

Ahir dijous 20 d’abril vàrem tenir la tercera i última sessió del club Prohibir Llegir!, en la qual van poder comentar tot el llibre de Mi hermana vive sobre la repisa de la chimenea.

Un dels fets que es descriuen en el llibre i que us va remoure molts sentiments va ser l'actitud de la mare. En un principi, en Jamie justifica la seva absència amb arguments com ara «el seu cap no la deixa tenir un dia lliure», «el trànsit i la distància que hi ha entre Londres i Ambleside»... finalment es descobreix que la mare ha deixat la feina i que ha estat de viatge amb Nigel, despreocupant-se totalment dels seus fills. De fet, en Jamie evidencia que la mare no sap res de la samarreta del Spiderman, que suposadament li havia regalat ella.

La visita que tenen amb la mare el dia de l’espectacle, la vàreu titllar de freda i distant. Un dels moments més tensos d’aquest capítol és la insistència d’en Jamie per fer tornar a la mare a casa.

També, vàreu comentar un altre punt ple d’intensitat dins la novel·la i que us va fer patir una mica: la coincidència entre el pare d’en Jamie i la mare de la Sunya al despatx de la professora Farner. A partir d’aquí, la relació entre la Sunya i en Jamie es veu molt afectada, ja que tots dos pares no volen que es relacionin.

Durant l’entrevista que el pare d’en Jamie manté amb la senyora Farner queda ben palès que en Jamie no ha explicat res de la seva germana morta, tot el contrari, parla d’ella com si estigués viva.

Us va fer molta pena la mort d’en Roger, el seu gat. És un dels moments claus de la novel·la, ja que en Jamie empatitzar de ple amb tots els sentiments del seu pare: compren el seu pare i pot entendre perquè actua com ho fa. La mort d’en Roger els uneix.

El concurs de Joves Talents que van participar la Jas i en Jamie va ser un fracàs i un èxit, alhora. Un èxit, per la fantàstica interpretació musical de la Jas i, un fracàs, pel desastrós ball d’en Jamie.

En Jamie i la Sunya és retroben, ja que en Jamie planta cara a en Daniel i li deixa ben clar que els deixi en pau d’una vegada.

Ambleside, districte dels Llacs

Com ja sabeu, en Jamie el protagonista del llibre que estem llegint, s’ha traslladat de casa. Així, deixa Londres, on vivia en un pis petit amb tota la família (pare, mare, germana i ell) i va a viure amb la seva germana i el seu pare, a Ambleside, al districte dels Llacs.

De fet, Ambleside és una localitat que existeix. És una zona rural del nord-est d’Anglaterra i està ubicat en una de les regions més plujoses. És una destinació turística, famosa pels seus llacs i muntanyes (anomenats Fells). També és conegut per ser el lloc d’origen de la raça de gos Lakelanf terrier. 

 

Segona sessió de Prohibit Llegir!

Ahir vam tenir la segona trobada de Prohibit Llegir!. Havíem de llegir fins la pàgina 114 del llibre Mi hermana vive sobre la repisa de la chimenea. Dues de vosaltres no us heu resistit... i l’heu acabat. La resta, més o menys, hem llegit fins la meitat del llibre (capítol 12).

Va ser una hora molt profitosa ja que van parlar d’un munt de temes que apareixen a la novel·la.

Una de vosaltres va dir que el capítol que més la va impressionar va ser on en Jamie explica la mort de la seva germana Rose. També us va indignar molt que el pare culpés a la mare de la seva mort.

Tot seguit el tema va girar al voltant de la separació dels pares. Quasi totes esteu d’acord amb la decisió de la mare: marxar de casa per poder superar tota la situació, encara que algú va puntualitzar que no hagués deixat els fills al càrrec d’un pare alcohòlic. La desatenció del pare cap als fills també l’heu trobat molt injusta: només dorm i veu, no treballa ni cuina ni es preocupa pel dia dia dels seus fills.

Totes enteneu els sentiments d’en Jamie sobre el tema de la mort de la Rose. Rep una pressió molt gran de com i què ha de sentir, però ell no recorda massa cosa de la seva germana. Tot el que sap són els records, quasi monòlegs, dels pares lloant la figura de la filla morta. També heu empatitzat molt amb la Jas, la germana bessona de la Rose, ja que molt sovint ha d’assumir un rol que no vol, fins que fa un canvi radical: es vesteix de negre i es tenyeix els cabells de rosa, tot trencant i desvinculant-se de la imatge-record de la seva germana Rose.

Us ha encantat la relació de la Sunya i en Jamie i també la que té en Jamie amb la seva germana Jas. Us va fer riure la situació de com en Jamie coneix el promès de la Jas. En canvi, el dia que el pare d’en Jamie coneix a la Sunya us va fer patir una mica.

En general, Mi herrmana vive sobre la repisa de la chimenea us ha agradat, bo i que trobeu que hi ha moments una mica forts i situacions tenses. Ara cal saber com l’autora soluciona tots els interrogats oberts:

• Què passarà en el moment que el pare d’en Jamie descobreixi que la Sunya és musulmana?

• Vindrà la mare a veure els seus fills, a la Jas i en Jamie?

• El pare deixarà de ser un alcoholic i es dedicarà als seus dos fills vius?

• Participarà la Jas al concurs de Joves Talents?

• El director i la senyora Farner descobriran com és realment en Daniel?

Bé, tots aquests dubtes els podrem comentar el proper dijous 20 d’abril.

Mi hermana vive sobre la repisa de la chimenea

Fotografia dels membres de Prohibit Llegir! son: 

Benvinguts al club!

Ja tenim la pròxima trobada del club!: el proper dijous 23 de març.

Enceten llibre nou, Mi hermana vive sobre la repisa de la chimenea, i també cares noves en el club!

Així, doncs, us voldria donar la benvinguda a totes les participants al club que sou:

Nedal Abdelhak

Carla Almagro

Hajar Benomar El Mouali

Sara El Harrak

Saray Fernandez

Helena Ferrera

Sara Jennifer Guaillas

Ines Jiménez

Maria Mateos

Benvinguts al Prohibit Llegir!

Mi hermana vive sobre la repisa de la chimenea d’Annable Pitcher

Sobre l’autora

Annabel Pitcher va néixer al 1982 a un petit poble de Yorkshire. Va estudiar Filologia Anglesa a la Universitat d’Oxford. Des d’aleshores ha treballat en el mitjans de comunicació i com a professora d’anglès. Ha viatjat per tot el món i Mi hermana vive sobre la repisa de la chimenea va sorgir de les experiències recollides al Perú, l’Amazones i Vietnam. Actualment viu a Yorshire i ha publicat una altra novel·la, Ketchup Clouds.

Sobre el llibre

Títol: Mi hermana vive sobre la repisa de la chimenea

Autora: Annabel Pitcher

Editorial: Siruela

Any d’edició: 2011

Pàg.: 232

Llengua: castellà

ISBN: 978-84-9841-544-5

A la contra coberta del llibre, hi apareix la següent sinopsi:

«Esta historia de la lucha de un niño por recuperar a su familia desgarra y conmueve, pero está también llena de humor y esperanza. La voz de Jamie tiene tanta fuerza que uno no puede evitar ponerse de su parte y ver el mundo a través de sus ojos.

Han pasado cinco años desde que Rose murió en un atentado terrorista islámico en el centro de Londres. Su hermano Jamie, de dies años, no ha podido llorar todavía, aunque sabe que debería hacerlo porque toda su familia lo hizo. Las cosas no van nada bien desde entonces: su padre bebe cada vez más, su madre los ha abandonado, Jasmine, la gemela de Rose, ha dejado de comer y Jamie tiene muchas preguntas que nadie le responde. Pero un día un anuncio de televisión le hace soñar con que todo vuelva a ser como antes...»

També us facilito un recull d’opinions extreta de la premsa:

«Impresionante debut, con una brillante capacidad de observación y de impacto emocional, que consigue llegar directamente al corazón. Es un libro conmovedor y extremadamente divertido que te atrapa desde el principio.»

The Bookseller

«Este libro trata de todo, o de casi todo. Aborda temas como el terrorismo, el divorcio, la ausencia de la madre, la inmigración, las religiones e identidades, los prejuicios y estereotipos, la amistad y el acoso escolar, las relaciones familiares, el mundo de la escuela, etc.»

Carlos Giménez (llibreter)

" Este niño de pelo zanahoria y camiseta de Spiderman nos da una lección, aporta una voz con la que hasta ahora yo no me había topado y unos sentimientos que son tan obvios que sorprenden por su crueldad".

Virginia Amo (llibretera)

El book trailer és el següent:

Els llibres ja han arribat

Els diferents exemplars del nou llibre escollit pel club Prohibit Llegir!, Mi hermana vive sobre la repisa de la chimenea, ja han arribat a la biblioteca.

Com ja sabeu, gràcies a l'AMPA podem demanar en préstec interbibliotecari els llibres, per tal que els participants del club el poguin llegir gratuïtament.

Visita de la Fundació Maresme

Un dels temes del llibre és la integració d’en Simple dins d’un pis d’estudiants. En Kléber, el germà petit, intenta evitar que en Simple ingressi en un centre psiquiàtric i decideix endur-se’l a viure en un pis compartit per quatre joves.

Per poder saber més coses sobre aquest tema, ahir ens vàrem venir a veure en Joan i la Maria de la Fundació Maresme: persones amb diversitat funcional que viuen o han viscut sols.

Després de presentar-nos, en Joan i la Maria ens vam explicar la seva experiència individual.

La Maria ens va dir que havia estat en diversos centres per a discapacitats. Durant un temps, va viure amb la família que la va adoptar fins que van decidir anar a la residència de la Fundació Maresme. Passat un temps, els monitors la van animar per tal que fes el pas d’anar a viure en un pis compartit per a dues persones. La Maria ens explica que aquest últim pas li va costar una mica, però actualment està encantada.

En Joan, ara, viu a la residència, però abans havia viscut amb la seva família. També va passar un temps vivint sol i, més tard, va viure en un pis compartit.

La Mireia, la monitora, ens va aclarir diversos aspectes per tal d’entendre les intervencions d’en Joan i la Maria.

Així, van saber que la residència és una casa on conviuen 15 persones amb discapacitat juntament amb els monitors i s’organitzen, el dia a dia, per fer les diverses tasques domèstiques. En canvi, el pis compartit és la convivència de dues persones que reben ajuda dels monitors alguns dies a la setmana.

Durant l'hora que va durar xerrada, en Joan, la Maria i la Mireia també ens van explicar altres coses, com ara la mobilització per la lluita dels drets dels discapacitats i les actuacions que duen a terme per sensibilitzar a la societat sobre diversitat funcional, tot enumerant les activitats que fan des de la Fundació Maresme: batucades, excursions i viatges, les disantes i en Santi, Can Parcala, etc.

La veritat és que va ser una xerrada molt interessant. En Joan i la Maria van participar obertament i van explicar-nos les seves experiències de forma molt dinàmica i personal. Ens van dir que s’havien trobat molt ben acollits i ens van donar les gràcies per escoltar-los i oferir-los un espai on poder parlar.

Per la nostra part, bo i que estàveu una mica cohibides, després em vàreu comentar diverses coses. En general, us va agradar la trobada, ha estat una experiència molt original. Una de vosaltres va dir que «sabia quedat amb les ganes» d’anar a un pis o a la residència, per poder veure com s’organitzen i conviuen. Una altra de vosaltres va comentar que personalment estava molt sensibilitzada amb els discapacitats, ja que la seva escola de primària estava al costat l’escola Les aigües i feien moltes activitats conjuntes.

Bé, per finalitzar, dir que va ser una vetllada fantàstica i molt enriquidora, gràcies a la col·laboració desinteressada d’en JOAN, la MARIA i la MIREIA.

Moltes gràcies per venir i compartir les vostres experiències amb nosaltres!

Imatges de la xerrada de la Fundació Maresme

Fundació Maresme

El proper dijous 16 de març, Prohibit Llegir! té una trobada amb la Fundació Maresme. Aquesta activitat té la finalitat de poder gaudir de la companyia de dues personesamb diversitat funcional que ens explicaran la seva experiència de viure en un pis compartit.

Última trobada de Simple

Ahir dijous 23 de febrer va tenir lloc a la biblioteca la última trobada del club. Varem comentar el final del llibre Simple. 
En general, Simple us ha agradat. La història l'heu torbada molt dinàmica i ràpida de llegir. Us ha enganxat. Quasi totes heu sentit simpatia per en Simple, el protagonista, que bo i patir una discapacitat mental, molts cops heu pogut comprovar que té una capacitat innata per dir les coses tal com son.
Tot l'embolic de la trama l'heu trobat origianl, en alguns moments heu patut, però el seu desenllaç us ha fet reflexionar sobre el tema de la inserció dels discapacitats dins de la societat.

Segona sessió de Simple

Ahir va tenir lloc la segona trobada del club de lectura Prohibit Llegir a la biblioteca del centre. Cal a dir, que va ser una sessió plena de sorpreses!! La primera va ser que només vareu assistir quatre persones de les vuit apuntades (metges, deures, malalties). I d’aquestes quatre , tres ja us havíeu llegit tot el llibre (en teoria comentàvem fins el capítol 8).

Essent tant poques, la trobada va ser molt íntima, acollidora i tothom va poder explicar les seves impressions. A totes us ha agradat el llibre, us ha enganxat la seva història. En Simple, el protagonista, us ha fet riure més d’un cop per les seves sortides i situacions còmiques que provoca. Una de vosaltres va dir que tots son una mica com en Simple, ja que algun cop a la vida hem fet coses que ell fa. Dels companys del pis teniu simpatia per l’Enzo i l’Aria i no us agrada gens l’Emmanuel. Totes vareu coincidir que en Kléber, el germà petit d’en Simple, és molt responsable i madur per l’edat que té. També vareu comentar que no ha de ser fàcil per un jove de disset anys fer-se càrrec d’un germà amb una malaltia mental.

Una de les reflexions interessants que va sorgir durant la sessió va ser la mala influència del senyor Pinpin (conill de peluix d’en Simple). En Simple té llargues converses amb el senyor Pinpin que el considera el seu amic inseparable. En aquestes converses, molts cops el senyor Pinpin incita a Simple a fer coses que no son correctes. De fet, en Simple utilitza el senyor Pinpin com a recurs per expressar els seus sentiments, dubtes, les seves pors i protegir-se dels seus errors. Així, com a lectors, estem informats dels pensaments i idees d’en Simple.

Bé, crec que no em deixo res de tot el què varem parlar. Recordeu que la pròxima trobada serà el dijous 23 de febrer, on ja podrem comentar totes les anècdotes i detalls del llibre sense fer spoiler.

Recomanacions del club

Simple de Marie-Aude Murail

Sobre l’autora

Marie-Aude Murail, filla d’una família d’artistes, va néixer a Seine-Maritim (França) en 1954 . Després d'uns perllongats estudis de Lletres en la Sorbona, es va consagrar als seus llibres i a la seva família. En 2004 va rebre la insígnia de Caballero de la Legió d'Honor pels serveis prestats a la literatura. Va viure molts anys a París i també a Bordeus, i actualment viu en Orléans, on es troba molt compromesa en la defensa dels nens refugiats sense papers.

Marei-Aude Murail fa més de vint anys que escriu per a joves i té una vuitantena de títols publicats. La seva popularitat a França és excepcional: ha venut més d’un milió d’exemplars, ha guanyat més d’una desena de premis i no para de guanyar nous lectors. A casa nostra és coneguda per l’entranyable novel·la Quina passada!

Les seves novel·les tracten sobre diversos temes (política, història, amor, aventura...) i s’han traduït en diverses llengües.

Alguns dels seus llibres porten aquest títols:

Un assassí a l’institut

L’assassí de la corbata

Caçadors d’enigmes

Simple

No somos los únicos que llevamos este estúpido apellido

Quina passada!

¿Oh, oh!

Sobre el llibre

Títol: Simple

Autora: Marie-Aude Murail

Editorial: Estrella Polar

Any d’edició: 2009

Pàg.: 185

Llengua: català

ISBN: 978-84-92671-33-5

Una mica ja sabeu de què va el llibre, però per refrescar la memòria us reprodueixo la sinopsi que apareix en aquesta edició:

En Simple sap comptar a tota velocitat: 7,9,12, B, 1.000, 100, juga amb Playmobils i amb els hobenets amagats als telefons, despertadors i semàfors. Té tres anys i vint-i-dos anys. Vint-i-dos d'edat civil, i tres d'edat mental. Per la seva banda, el seu germà Kléber fa l'últim curs de batxillerat, és molt valent i està molt, molt cansat d'ocupar-se d'en Simple.En Simple té un altre amic i aliat: el senyor Pinpin, un conill de peluix que l'acompanya a tot arreu. Però a la vida d'en Simple res no és simple, sobretot el dia que en Kléber decideix que compartiran pis amb tres estudiants per salvar el seu germà del centre de salut mental. 

Acontinuació, us passo el trailer de la pel·lícula:

 

Benvinguts al club!

Com ja sabeu, aquest segon club de lectura de Prohibit Llegir, el començarem amb el llibre Simple de Marie-Aude Murail.

Bé, aprofito per donar la benvinguda als nous membres de Prohibit Llegir!: 

Nedal Abdelhak

Carla Almagro

Victòria Arizcuren

Marta González

Marina Hidalgo

Ines Jiménez

Maria Mateos

Durant la lectura de Simple ens trobarem els següents dies: 

• Dijous 26 de gener de 2017

• Dijous 9 de febrer de 2017

• Dijous 23 de febrer de 2017

• Dijous 16 de març de 2017 (pendent de confirmar)