Ahir
va tenir lloc la segona trobada del club de lectura Prohibit
Llegir a la
biblioteca del centre. Cal a dir, que va ser una sessió plena de
sorpreses!! La primera va ser que només vareu
assistir quatre persones
de les vuit apuntades (metges, deures, malalties). I d’aquestes
quatre , tres ja us havíeu llegit tot el llibre (en teoria
comentàvem fins el capítol 8).
Essent tant poques, la trobada
va ser
molt íntima, acollidora
i tothom va poder explicar les seves impressions. A totes us ha
agradat el llibre, us ha enganxat la seva història. En Simple, el
protagonista, us ha fet riure més d’un cop per les seves sortides
i situacions còmiques que provoca. Una de vosaltres va dir que tots
son una mica com en Simple, ja que algun cop a la vida hem fet coses
que ell fa. Dels companys del pis teniu simpatia per l’Enzo i
l’Aria i no us agrada gens l’Emmanuel. Totes
vareu coincidir que en Kléber, el germà petit d’en Simple, és
molt responsable i madur per l’edat que té. També vareu comentar
que no ha de ser fàcil per un jove de disset anys fer-se càrrec
d’un germà amb una malaltia mental.
Una
de les reflexions interessants que va sorgir durant la sessió va ser
la mala influència del senyor Pinpin (conill de peluix d’en
Simple). En Simple té llargues converses amb el senyor Pinpin que el
considera el seu amic inseparable. En aquestes converses, molts cops
el senyor Pinpin incita a Simple a fer coses que no son correctes. De
fet, en Simple utilitza el senyor Pinpin com a recurs per expressar
els seus sentiments, dubtes, les seves pors i protegir-se dels seus errors. Així,
com a lectors, estem informats dels pensaments i idees d’en Simple.
Bé,
crec que no em deixo res de tot el què varem parlar. Recordeu que la
pròxima trobada serà el dijous 23 de
febrer, on ja podrem
comentar totes les anècdotes i detalls del llibre sense fer spoiler.
