Ahir ens vam trobar a la biblio per
comentar la meitat del llibre Kentukis. Per dinamitzar la
vetllada, la sessió es va organitzar d’una manera diferent. A
l’entrar, vàreu trobar sobre la taula ple de papers doblegats, tots
barrejats on hi havia anotat els noms dels diferents personatges, la
forma dels kentukis i alguna frase rellevant. Cadascuna de
vosaltres vau agafar un paper i vàreu buscar la companya que tenia
els altres papers vinculats amb el vostre personatge, kentuki o
frase. Desprès, van agrupar els paperets i, a partir d’aquí, van
explicar entre totes el què passava.
En general, és un llibre que us
està costant entrar i connectar. La forma que presenta, diverses
històries breus, intercalades i que algunes d’elles es reprenent
al cap d’unes pàgines, no us facilita la comprensió. La Nedal va
dir que «aquesta estructura dificulta la comprensió, ja que no
és fins que t’has llegit tot el llibre que entens el què passa.
Personalment, necessito una estructura més clàssica: presentació,
nus i desenllaç». També heu comentat que «fins la pàgina
50, més o menys, no t’enganxes al llibre i que això és molt dur.
50 pàgines són moltes per llegir-les i no agradar-te el què hi
passa.» Hi ha qui va dir «no acabo d'entendre el què s’hi
explica. És estrany».
Una de les coses que esteu molt
engrescades és amb el book trailer d’aquest llibre. En
Gerard i la Nedal han descobert els Furby’s, una joguina que hi ha
al mercat basada amb una intel·ligència artificial molt bàsica i
que està programada per tal de simular que té una personalitat
pròpia i que es pot comunicar amb les persones. La seva aparença és de nino de
peluix de diferents colors i formes. «Segur que l’autora del
llibre s’ha inspirat amb els Furby’s», diu en Gerard. De
fet, la Nedal i en Gerard han comprat dos Furby’s
que seràn els protagonistes del book trailer. A la tercera sessió
tindrem els just de conèixer en Ken i en Tuki (noms
dels seus Furby’s, extrets
del títol del llibre).
